La crítica de Monegal: Furgant a la tomba de Rocío Jurado

Una operació comercial de primera categoria. Acabada la primera temporada de la telesèrie sobre Rocío Carrasco, anuncien la segona per després de l’estiu. L’objectiu ja no són els possibles maltractaments. Aquesta segona sembla una venjança contra tota l’arborescent família. ¡Ah! Són tants, que hi ha orgia caníbal per a un semestre com a mínim. I per anar fent boca ja han començat furgant amb pic i pala a la tomba de la gran Rocío Jurado, de qui tots vivien mentre va estar en actiu. ¡Ah! És comodíssim entrar a sac a la tomba d’algú difunt. No els pot demandar ni posar-los una querella.

Aquesta setmana han contractat el tiet Amador Mohedano, i ha anat explicant que la seva germana va cobrar per la seva última gala, abans de morir, 100 milions de pessetes, que van manejar Rocío Carrasco i el seu actual marit Fidel, i que a ell el van deixar més pelat que el pal d’un Chupa Chups. Només buscaven la pasta, i la greu malaltia de la seva mare els importava ben poquet. Això és el que es desprèn del relat de tiet Amador.

Notícies relacionades

¿Per què?

L’Ondas de Clapés

També ens van mostrar a la pantalla el desglossament de l’herència que va deixar la cantant, set milions d’euros segons Tele 5, i calia veure com la cadena incentivava i ressaltava amb fruïció que, 15 anys després de la seva mort, encara es mosseguen entre ells. Tot un espectacle a costa de Rocío Jurado, que després continuarà amb la resta d’aquesta frondosa família.

Que aquí tothom faci un negoci tèrbol, uns comprant i els altres venent les seves misèries, és el de menys. El més preocupant és que aquest sistema televisiu ja no crea una audiència de simples xafarderes: genera voltors d’un aquelarre brut i addictiu.