José Coronado: «Amb els anys, he après a no fustigar-me»

En la trama de ‘El inocente’, la nova sèrie de Netflix, apareixen dos personatges que se situen en el mateix bàndol de la llei, ja que són policies, tot i que utilitzen mètodes molt diferents per arribar al seu objectiu. Els interpreten dos actors de diferents generacions, Alexandra Jiménez (Saragossa, 1980) i José Coronado (Madrid, 1957), que fa temps que disfruten d’un bon moment professional. Ella, que es va donar a conèixer a ‘Los Serrano’, no deixa d’encadenar projectes (‘Les distàncies’, ‘Superlópez’, ‘Atrapa a un ladrón’...), mentre que ell és un dels grans noms de la interpretació a Espanya, i fa bé els papers de policia, com va demostrar en ‘El Príncipe’ i ‘No habrá paz para los malvados’.

Els seus personatges comparteixen la mateixa professió, però els seus mètodes disten molt entre si. 

Alexandra Jiménez: Sí, tenen un mateix objectiu, però maneres d’abordar-lo molt diferents.

José Coronado: Es troben amb el mateix cas, però continuen camins i motivacions diferents, tant professionals com personals. El meu personatge és un inspector veterà amb moltes contradiccions, llums i ombres, que ha pencat molt per arribar on és. Treballa en els serveis d’intel·ligència i té el poder a l’esquena.

El personatge de l’Alexandra, la inspectora Ortiz, sembla el més honest de tota la sèrie.

Alexandra Jiménez: Ella és molt pulcra en el sentit de la justícia i al fer la seva feina de forma impecable. Les seves contradiccions són més a nivell emocional i personal. Tots els personatges de la sèrie porten un passat que els marca i els condiciona la personalitat. La Lorena és un personatge ple de culpa, de sentiment d’abandonament i de ràbia, i això li passa per no haver sabut canalitzar el que sentia. Es posa una cuirassa de dona freda, distant, dura, però que no es correspon amb qui és realment.

¿Creuen que els girs de guió són un dels punts forts de la sèrie? 

José Coronado: Sí, és una característica d’Oriol Paulo, en el cine que fa mai res és el que sembla. Aquí, a cada capítol t’emportes unes sorpreses brutals amb què disfrutes i, alhora, et fan entendre altres personatges que pul·lulen per les mateixes tortuositats.

¿Es van llegir la novel·la de Harlan Coben en què es basa la sèrie?

Alexandra Jiménez: Jo me la vaig llegir, però és veritat que després la sèrie moltes vegades es desenvolupa per altres camins diferents i hi ha molts detalls dels personatges que o bé no s’agafen de la novel·la o es transformen en altres característiques. Però comptem amb el beneplàcit de l’autor, ja que és un dels productors executius de la sèrie.

José Coronado: Et puc assegurar que si l’Uri [Paulo] fica mà en la història, enriquirà l’adaptació i la farà fins i tot molt més atractiva, provocadora i interessant.

¿Com van portar l’aturada del rodatge per culpa de la pandèmia i el confinament?

José Coronado: Quan vam parar ens quedava com un mes i mig de rodatge. És curiós, perquè a mi el que em va passar és que vaig haver de viure aquells mesos de pandèmia amb el meu personatge, Aguilar, perquè d’alguna forma no havia acabat amb ell. Quan acabes una feina et treus el vestit del personatge, però haver de viure la pandèmia amb Aguilar em va fer pensar molt i va ser dur.

Alexandra Jiménez: Va ser una sensació molt estranya, perquè per primera vegada paraves un rodatge sense haver acabat i sense tancar el personatge.

¿Acostumen a emportar-se el personatge a casa, com va fer el José durant la pandèmia?

Alexandra Jiménez: Jo no soc d’aquestes persones que s’emporten el personatge a casa, però li dono voltes a les 200 maneres diferents que podria haver rodat aquesta seqüència i no ho he fet. 

José Coronado: Jo he après amb els anys, ja per vell, a no fustigar-me. Quan diuen «talleu» em trec el vestit del personatge, el fet, fet està, i no em quedaré mortificant-me. El que sí que estic preparant ja allò de l’endemà. Sí que m’emporto el personatge a casa si he de fer d’Enric VIII i me n’he d’anar a casa amb una capa i una espasa, o quan feia el Coyote i em posava el barret per no topar amb les portes, o agafava la pistola per oblidar-me que la portava.

¿Les plataformes han contribuït que la ficció espanyola passi per un gran moment?

Notícies relacionades

La nostàlgia no és dolenta

La Copa de la Reina, a TV3 i La 2

Alexandra Jiménez: Sí, perquè ofereixen un lloc des d’on poder explicar històries diverses, sense haver d’estar tan concentrat a satisfer a tot el públic, sinó que pots focalitzar de què parlar o a qui et dirigeixes.

José Coronado: Ens hem format a nivell tècnic i artístic i hem sortit al món. Fins fa 20 anys ens ho menjàvem tot aquí i ara cada cosa que fas té una repercussió global. La indústria espanyola sempre ha tingut creativitat. Hem sabut estar a l’altura i no tenim res a envejar a ningú.