TU I JO SOM TRES

Missatge vint dies abans de partir

Missatge vint dies abans de partir
Es llegeix en minuts

Igual com ha ocorregut en el circuit cinematogràfic, que ha tingut un seguiment magnífic, ara que Jordi Évole acaba de passar a La Sexta la seva conversa amb Pau Donés, l’audiència ha sigut també superlativa.

Ha multiplicat per dos la mitjana de la cadena. Explicava Évole que va ser Pau Donés qui li va trucar. Li va dir que li quedaven pocs dies de vida i que volia mantenir una última conversa amb ell abans d’anar-se’n. I així ha sigut.

Primer en una habitació de la seva casa de la Vall d’Aran, i després asseguts en un prat veí, amb el Pirineu al fons de testimonis. Deia Donés, sense exterioritzar ni un gram de dramatisme: «Simplement volia acabar els meus dies donant la imatge normal que tenim les persones que ens trobem així». Ho va aconseguir. Ens va regalar la imatge d’un home que se’n va sense voler provocar la llàgrima ni el sentiment de tragèdia. La seva enteresa ha sigut una lliçó extraordinària. Només li hem escoltat un lament breu, amb sordina, quan mirant a través de la finestra, va dir: «Si en comptes d’anar-me’n el mes que ve pogués anar-me’n l’any que ve.... Si pogués... veuria que el verd està començant a pujar, veuria els cabirols baixar de la muntanya, veuria des d’aquí les fulles que cauen, marrons i grogues, els colors de la tardor, i veuria com comença a nevar. ¿Per què no em puc quedar una mica més? Aquesta és la meva tristesa».

Et pot interesar

¡Ah! Ha sigut aquell instant, profund i emotiu, l’únic en què Donés va expressar un breu retret al rellotge de la seva vida. Però tota la resta, tota la conversa, ha sigut un cant a l’existència, una formidable reivindicació del viscut, amb els seus encerts, els seus errors, els seus alts i baixos, i els seus molts moments feliços. 

Ha deixat Évole que parlés. De les poques preguntes que li va formular, amb delicadesa, amb encert, en ressaltem una: «¿Com t’agradaria que et recordin?». Va contestar: «Per les meves cançons, no per mi». I va afegir: «Els músics hem de fer bones cançons, això és el que hem de fer, i no les cançons que vol que fem els del negoci de la venda de discos». ¡Ah! Que exacta, sagaç, afinada i afilada advertència la de Pau Donés. Transcendeix la música. Val també per al periodisme. Val per a la televisió. Honestedat informativa. Sense trampes. Honestedat televisiva. Procurem no oblidar aquest missatge de Pau Donés, vint dies abans de partir. Gràcies Évole, per fer que ens arribi tan nítid.