Carlos Sobera: «Estic desencisat amb els polítics»

Carlos Sobera, presentador estrella de Mediaset al capdavant de programes com ‘First Dates’ i ’Volverte a ver’ i que també conduirà pròximament la nova versió del mític concurs ‘El precio justo’, estrena aquest divendres ‘Asesinos todos’, una peça teatral divertida per a aquests últims temps tan delerosos. «Cal riure; ens va bé la comèdia en aquests dies durs i grisos, potser els més complicats en els últims 40 anys», ha dit a Efe aquest dimecres Sobera (Baracaldo, 1960).

L’actor, en un balanç de l’actualitat diària, reconeix sentir-se desorientat al veure només desolació, morts i tristesa. «Estic absolutament desencisat amb els polítics», afegeix Sobera, que compara l’actual Congrés dels Diputats amb una illa de supervivents, plena de personatges que viuen aliens als problemes reals de la societat. Reconeix que hi ha una falta d’educació, de respecte i del sentit del deure, i que no sap si el sorprèn més el fet que l’Executiu s’apugi el sou mentre la gent es troba en una situació difícil o que hi hagi càrrecs públics que s’anticipin a posar-se la vacuna. «Em fan por els polítics; ara mateix no els portaria a cap dels meus programes», diu aquest actor que torna a compaginar la seva faceta de presentador de televisió amb la seva passió pel teatre.

Carlos Sobera, Neus Asensi, Elisa Matilla y Ángel Pardo revolucionan el Teatro Reina Victoria con el estreno de “Asesinos todos” https://t.co/ASWNuZG2qm @Cinemagavia

— Teatro Reina Victoria (@treinavictoria) 1 de febrero de 2021

Sobera veu una victòria en el fet de poder fer teatre en un moment com aquest, davant l’estrena d’aquesta comèdia en clau d’humor negre escrita per Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez, i dirigida per aquest últim, i en la qual també participen Neus Asensi, Elisa Matilla i Ángel Pardo, i que s’estrenarà el pròxim divendres al Teatro Reina Victoria de Madrid. «Una obra en la qual tots som sospitosos d’assassinar», ha avançat l’actor, que es pregunta entre rialles «qui no ha pensat alguna vegada a desfer-se d’algú, a matar-lo».

La tornada d’‘El precio justo’

Fa molts anys que el presentador entreté un gran públic amb el seu humor, la seva imatge somrient i el seu icònic arqueig de celles des de la pantalla del televisor, però no vol deixar-se arrossegar ni per la mandra ni per la comoditat. «El teatre és sacrificat, requereix disciplina». L’estima tant que fins i tot va arribar a tenir en propietat el madrileny Reina Victoria, teatre on precisament s’estrena «una història del carrer», diu l’actor, que interpreta un funcionari d’Hisenda «gris, legalista, covard i també miserable».

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

«El teatre em dona vida. Sento les seves rialles i agraeixo les reaccions instantànies, de manera natural, no condicionades». Considera que és una disciplina que li aporta una altra formulació artística. «Soc molt de tele, em moc com un peix a l’aigua, m’agrada improvisar, m’ho passo bé, però el teatre em permet crear un personatge, contar històries atractives, boniques o dramàtiques, i això no m’ho permet la meva feina com a presentador». Sobera va ser al capdavant del famós programa ‘Quién quiere ser millonario’ i ara portarà les regnes del renascut ‘El precio justo’, a Tele 5, un dels formats més longeus de la televisió mundial i que a Espanya va fer molt popular Joaquín Prat entre el 1988 i el 1993.

Diu que admira molts formats de la competència, però prefereix posar el focus en «la gent normal i conèixer com pensa». Fa cinc anys que exerceix de celestí al capdavant de ‘First dates’, un programa que s’ha convertit «en una radiografia de la societat, ja que permet descobrir com és la gent amb independència de la seva edat i sexualitat». Gràcies als concursos diu que ha après a ser molt més «tolerant» i «comprensiu». Se sent molt còmode al capdavant de ‘Volverte a ver’ i li resulta meravellós que els concursants d’aquest tipus de programes no tinguin complexos. «Diuen el que pensen sense filtres, expressen les seves emocions i els sentiments», comenta Sobera, que reconeix que de vegades sent «vergonya aliena, però, bé, és la vida, n’hi ha prou de mirar els polítics».