TU I JO SOM TRES

Daniel Grao: «Me'n vaig anar a Madrid per TV-3»

zentauroepp55972647 television monegal201124164413

zentauroepp55972647 television monegal201124164413

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

En el debat posterior a l’emissió de la sèrie ‘Hit’ (’¿Quién educa a quién?’, TVE-1) estava aquesta setmana, entre els contertulians i opinants, el protagonista de la sèrie, l’excel·lent actor Daniel Grao. Abordaven la nova llei d’educació, també anomenada ‘llei Celaá’. I Grao, que va néixer a Catalunya, concretament a Sabadell, va explicar que la seva llengua materna és el castellà, que sempre va parlar en castellà, que mai va tenir cap contrarietat a l’escola, ni amb els seus companys ni amb els seus professors, però va advertir: «El problema va ser quan vaig començar a fer els meus primers treballs a TV-3. L’accent no el posaven en la qualitat interpretativa sinó en com deia les ‘esses’. Era un maneig polític de l’idioma. De fet vaig haver de venir a treballar Madrid per això». Home, a Daniel Grao l’he seguit i el segueixo en moltes de les seves pel·lícules i sèries. És un actor que admiro enormement. És excel·lent. Però ara crec que s’equivoca. Aquesta vegada em toca sortir en favor de TV-3. Sobre el tema de la llengua hi ha una qüestió fonamental que he repetit aquí moltes vegades: si a Catalunya no es recolza i defensa l’ús del català, ¿on ho faran? ¿A Pamplona? TV-3 és una cadena en llengua catalana. És lògic que extremi la cura d’aquesta llengua. No em trobaran a mi a la trinxera oposada. El català, amb tots els seus arborescents i sonors accents –el de Lleida, el de Girona, el de les terres de l’Ebre...–, és la base lingüística d’aquesta cadena. De manera que no s’hauria d’estranyar Grao que per treballar a TV-3 sigui necessari conèixer i utilitzar perfectament aquest idioma.

Notícies relacionades

Arran d’aquest testimoni em va interessar molt l’apunt de la companya periodista Anna Grau, corregint a la també periodista Isabel San Sebastián quan definia ‘idioma’ com a eina per comunicar-se, i que simplement sabent només el castellà, a Espanya ens comuniquem tots. L’Anna li va respondre: «Un idioma és molt més que això. Si només fos un instrument de comunicació l’únic idioma que hauríem d’aprendre és l’anglès». Efectivament. Una altra cosa és la instrumentació política d’un idioma. Aquest fanatisme malaltís que no es limita a defensar una llengua, sinó que sembra en paral·lel l’odi envers una altra. Això també va aparèixer en el programa. Un debat formidable que els recomano. El tenen penjat a la web d’RTVE.

 

Temes:

TVE