La Rebe es vol independitzar

O sigui, el programa li ha fabricat un disseny de procés a la inversa: es vol independitzar d’Extremadura i transformar-se en madrilenya. ¡Ahh! És una variant independentista molt heterodoxa. En lloc de reivindicar el seu localisme natal, prefereix que la capital d’Espanya sigui la seva nova pàtria i llar permanent. El seu pare li diu, espantat: «¡T’estàs saltant les lleis del nostre poble! No et pots independitzar. ¿Què és això que te’n vas a Madrid? ¡Ni que fossis una rodamon!». I la Rebe li contesta: «Doncs aneu assimilant-lo. Amb 18 anys me’n vull anar a Madrid, sííí. Així el dia de demà el meu fill tindrà un futur bo». Home, el procés independentista de la Rebe surt dels cursos habituals de l’independentisme clàssic. És una raresa. Jo crec que els guionistes ho han preparat amb intenció conyona sobre la nostrada actualitat del procés. No obstant és molt analitzable el procés mental de la Rebe.

Consciència ‘indepe’

Notícies relacionades

Fàstic de pederàstia

He anat a veure ‘Torrente, presidente’

L’arrencada inicial del seu independentisme, la seva primera conscienciació ‘indepe’, és pel tema econòmic, quan coneix els deutes de la seva família. O sigui que en aquest moment inicial coincideix amb els discursos del procés, quan es deia que amb la independència seríem rics, ens desenganxaríem d’Espanya, i Artur Mas exclamava: «¡Serem Dinamarca, la Dinamarca mediterrània!». Però immediatament després l’opció ‘indepe’ de la Rebe segueix un camí molt particular. No es considera oprimida per la capital d’Espanya sinó tot el contrari: se sent asfixiada per la humil estretor de Plasencia. ¡Ah! No sabem si la Rebe arribarà a la independència. Els mantindré informats.