29 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA DE TELETOT

Sílvia Bel: «La Marta no és de fer petons, el que canviarà serà la seva relació amb el Tinder»

L'actriu d''El cor de la ciutat', 'Ventdelplà' i 'Infidels' explica com va viure la possible cancel·lació de la sèrie de TV-3 i del seu personatge

Inés Álvarez

Sílvia Bel: «La Marta no és de fer petons, el que canviarà serà la seva relació amb el Tinder»

MAITE CRUZ

A Sílvia Bel (Barcelona, 1970) l’hem vist, a part d’en teatre i cine, en sèries de TV-3 com El cor de la ciutat, Ventdelplà Infidels. Ara és una de les actrius principals de Com si fos ahir, i ha hagut de lluitar per evitar la seva desaparició. Perquè l’actriu defensa allò en què creu, com demostra amb el seu compromís polític. Addicta a l’adrenalina, diu que penjar-se d’una muntanya és una cosa semblant a pujar a un escenari.  

Molts creien que era el final. 
Jo mai ho vaig pensar. Primer ens van dir que no gravaríem fins al setembre. Després, al gener. I ens vam reunir per concretar què passaria. 

I van llançar la campanya Salvem la ficció, amb la qual defensaven aquesta i totes les sèries catalanes.
Els actors que érem al capdavant, perquè érem els protagonistes, vam decidir fer un vídeo per buscar la complicitat dels seguidors de la sèrie i explicar la realitat que estàvem vivint, no només en relació amb Com si fos ahir, sinó també el que comportava aquest projecte de telenovel·la al llarg dels anys i el que serà, ja que dona feina a una part important del nostre sector i no es podia perdre.

La cultura és un dels sectors perjudicats per la pandèmia.
Hi ha hagut molts sectors perjudicats, però als que vivim del teatre, les sèries de televisió, les plataformes i es pel·lícules ens ha afectat moltíssim. El teatre s’ha considerat un espai de risc, mentre que en altres, com els avions, no s’ha sigut tan estricte. Totes les produccions audiovisuals han de mantenir uns protocols de seguretat que obliguen a fer canvis. Els assumim mentre no hi hagi una vacuna, però s’ha de poder continuar. 

¿Li preguntaven pel carrer si seguiria la sèrie?
A través de les xarxes. Pel carrer... Són temps difícils. No m’he relacionat ni he estat en circumstàncies propícies perquè la gent em pogués venir a dir que la trobava a faltar... A més, com anem tapats, la gent no ens reconeix.

«’Com si fos ahir’ no explica fets llunyans ni assassinats. Pretén acostar-se al telespectador a través de la quotidianitat»

Diu que és una sèrie compromesa, que aporta sentit crític...
Jo l’aprecio especialment, perquè la directora que em va oferir el personatge havia sigut la d’Infidels;  és una dona, una cosa que no passava des de feia molts anys en la telenovel·la de sobretaula; la cap de guionistes també ho és, i elles van orientar aquest projecte d’explicar històries  molt quotidianes. Hi va haver un canvi de concepte respecte de les que s’havien fet en els últims anys, ja que busca acostar-se a l’espectador a través d’històries que tenen relació amb les nostres vides. I formen un sentit crític, perquè et fan pensar, prendre partit... No  són fets que ens resultin llunyans ni històries d’assassinats. Pretén ser una sèrie que s’acosti a la gent a través d’aquesta veracitat i quotidianitat.

Al principi es deia: no passa res. I passen coses, moltes coses, però quotidianes.
Clar. Tu pots llegir un llibre d’aventures, en què al protagonista li passen un munt de coses, o un de filosofia o de reflexions sobre coses més quotidianes, en què no hi ha grans esdeveniments, però sí que hi ha la reflexió d’aquests personatges sobre les seves vides.

L’actriu, en una imatge de la sèrie / (TVC)

La Marta és una mica punyetera. ¿Tenia por que caigués malament?
Jo el que pretenia és poder defensar les raons per les quals fa el que fa. És un personatge una mica controvertit, una dona que ha patit unes circumstàncies i que s’ha protegit d’una manera concreta. Té poca empatia i va molt a la seva. Però això té un punt de divertit i, no sé si pot caure bé, però almenys pots arribar a entendre per què ho fa.

¿Sap què li passarà?
A llarg termini no ho sabem mai. A més, tot variarà una mica.

Res de petons ni abraçades.
De tots maneres, el meu personatge no és de fer molts petons... El que canviarà una mica és la seva relació amb el Tinder. Això quedarà una mica en stand by, perquè són temps per tancar-se una mica.

«Mai he dit que no volia treballar a Madrid ni ho diré, perquè el meu ofici és la meva pàtria»

¿Desitja una llarga vida a Com si fos... per desenvolupar el seu personatge?
Sí. Ens agradaria continuar, perquè hi ha un equip de gent molt maca. És un tipus de sèrie per la que passen molts actors i personatges, i això l’enriqueix, l’amplia i la fa més diversa. I  ens agradaria poder explotar-la més, perquè encara dona molt de si.

Els seus inicis van ser al teatre.
Jo vaig arribar a aquest món a través de l’Institut del Teatre, on vaig estudiar fa anys. Cada vegada més. I de tant en tant participo en pel·lícules. I a través del  teatre vaig arribar a la televisió. Compaginar tot això és el que dona sentit a aquest ofici que jo he escollit.  Perquè tot té la seva peculiaritat, tot és un repte.

¿Algun projecte hivernat?
Tenia actuacions amb uns músics que toquen flamenc i només n’hem salvat alguns. I un espectacle amb la mezzosoprano Mireia PIntó. Estava fent una gira amb la companyia La Perla 29 i hi havia projectes de futur a la sala Becket, posposats ara al juliol de l’any que ve. A veure què passa, perquè tot canvia en poc temps. I ara estic rodant una pel·lícula espanyola de Dani de la Torre a Galícia, i m’il·lusiona, perquè ens hem de sotmetre a tests cada vegada que gravem, però a poc a poc tirem endavant.

Sempre ha tingut un compromís polític. ¿Això li tanca portes?
No crec. He  treball poc a Madrid perquè tinc molta feina a Barcelona i quan la meva filla era petita m’anava millor treballar a prop de casa. Mai he dit que no volia treballar a Madrid ni ho diré mai, perquè el meu ofici és la meva pàtria. He dit obertament el que penso sobre temes que afecten a la política, sí; no he tingut por, perquè no anava contra ningú, sinó que defensava unes idees que em semblen legítimes. No crec que això m’hagi suposat cap censura. La prova és que estic rodant una pel·lícula espanyola. Les persones podem pensar diferent i portar projectes en comú.

La seva valentia també la demostra penjant-se de les muntanyes.
Jo havia anat des de petita, tota la vida, al cau i amb l’escoltisme he après a respectar la naturalesa. En això entra l’escalada, esquiar... Aquesta adrenalina s’assembla molt al fet  de pujar a un escenari. Quan estàs allà a dalt penjat, no és gaire diferent a quan surts davant del públic i estàs allà sol. 



 

Temes: Sèries TV-3