09 jul 2020

Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Avís a l'Estat i a la UE: injectin diners

Ferran Monegal

Avís a l'Estat i a la UE: injectin diners

Va començar Raquel Sans (TV-3) l’entrevista a Jordi Gual, president de Caixabank, dient-li: «No és habitual que els banquers es prodiguin a la tele en horari de prime time». ¡Ah! Permeti’m Raquel que la corregeixi una mica: ni en horari de  prime time  ni en cap altre. Els banquers, que són tremends i combinen la prudència, la saviesa i la llestesa amb una habilitat prodigiosa, saben perfectament que el calé no vol soroll, o sigui, que el soroll de la tele no els convé. De manera que aquesta aparició de Jordi Gual en un plató té rellevància, i més en aquest moment. Dins de la moderació verbal que sempre caracteritza els banquers, en aquesta ocasió el president de Caixabank ha enviat dos missatges nítids, directes i contundents.

A l’Estat li ha advertit que augmentar el deute de les empreses amb crèdits no és cap solució. És augmentar el problema. «El que ha de fer l’Estat és injectar diners directament. Estem en una catàstrofe, i l’Estat el tenim per a això. És l’assegurança col·lectiva que tots tenim contractada». I a la Unió Europea també li ha enviat un souvenir categòric:  «Que hi hagi fair play, joc net. Totes les empreses que són a la UE han de tenir les mateixes oportunitats. I el Banc Central Europeu ha d’arribar a tots els racons». ¡Ah! Notable full de ruta financer. Que l’Estat es deixi de crèdits que endeuten més les empreses i que faci transfusions de diners directament en vena. I que la UE es posi les piles i comenci un pla Marshall monetari.

Efectivament, les dues receptes són interdependents. Si el BCE no comença a regar diners, serà impossible que els Estats que no tenen ni un duro, i a sobre amb un deute acumulat astronòmic, puguin injectar alguna cosa. Parlem de Grècia, Espanya, Portugal i Itàlia, que som el pobre furgó de cua d’aquesta Unió que ben aviat, i segons el que decideixin, potser serà necessari canviar-li el nom i anomenar-la la Unió Europea dels Rics del Nord. M’hauria agradat que en aquesta entrevista hi hagués lloc també per alguna pregunta a Jordi Gual sobre el procés. ¡Ah! La seva anàlisi s’hauria escoltat urbi et orbi. Des de dalt de les Torres de la Diagonal es disfruta d’un punt d’observació excel·lent. Es veu tot. I alhora, amb una assossegada distància pel mig.