TU I JO SOM TRES
Plaquin-la, empenyin-la, ¡és periodista!
A les facultats de Periodisme s’haurien d’impartir classes d’Aikido i Tai sabaki. Són dos mètodes japonesos mil·lenaris que ensenyen l’art de l’esquiva i de com anul·lar un atac, una agressió, sense causar mal. Fa dos dies, dimecres, El intermedio (La Sexta) va enviar a la seva reportera volant Andrea Ropero a informar sobre la important concentració d’agricultors als carrers de Madrid. Va entrevistar sense problemes diversos manifestants. En un moment donat també va aparèixer el líder de VOX Santiago Abascal. Va causar sorpresa aquesta presència. L’Andrea va intentar arribar fins on era. Li va preguntar: «¿Ha vingut vostè a donar suport realment als agricultors o a buscar vots?». No va obtenir cap resposta. El que va rebre va ser un placatge per part d’un bodyguard, guardaespatlles o acompanyant d’Abascal, que la va desplaçar, amb contundència i no va acabar per terra de miracle («No m’empenyi, no m’empenyi, ¡em farà caure!», va dir davant d’aquell atac).
Vista la seqüència, a El intermedio la van tornar a passar però a càmera hiperlenta, o sigui, com fan en el futbol quan utilitzen el VAR. I Wyoming va sentenciar: «Hi ha contacte, hi ha intencionalitat, hi ha colze, hi ha espatlla, hi ha cop, hi ha de tot menys respecte al periodisme». I a partir d’aquí es pot reflexionar. En un acte públic, en una zona pública, cap diputat –servidor públic al cap i a la fi– pot utilitzar els seus guardaespatlles com a arma contra l’exercici d’informar. El dret d’un periodista és preguntar. I el dret del polític és callar si no vol contestar, però en absolut pot utilitzar la força per anul·lar l’informant.
Tinc anotat en el meu quadern, per exemple, el cas de la reportera d’Antena 3 TV Soledad Arroyo. Pretenia preguntar a Ana Mato, llavors ministra de Sanitat i d’Igualtat (2013). Va ser colpejada per un dels seus guardaespatlles i va acabar ingressada. Diagnòstic: ruptura de la base del radi de la mà dreta. Va passar curiosament el Dia Internacional de la Dona, un 8 de març.
Notícies relacionadesAixò de blocar, placar, desplaçar el periodista que està informant és habitual. Si la classe dirigent, aquesta gloriosa nova aristocràcia en què s’han constituït els polítics, l’acaben normalitzant, no ens ha d’estranyar que la ciutadania ho vegi com una cosa exemplar. I ja veiem el que passa en tantes manifestacions: el pim-pam-pum contra els que informen és constant. Anem malament.
- La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio L'extrema dreta es dispara
- Acord entre Interior i Educació Policies a escoles i instituts: així funcionen els models que ja hi ha a Espanya abans del pla dels Mossos
- Guerra a l’Orient Mitjà Els EUA mobilitzaran més de 100 aeronaus i vaixells per escortar vaixells atrapats a l’estret d’Ormuz
- Comença el dia amb energia 12 restaurants de Barcelona per clavar la forquilla als seus esmorzars
- Noves drogues Els Mossos i la fiscalia alerten del consum entre joves de nitazens, el ‘superopioide’ cent vegades més fort que el fentanil
