Els Mossos i la fiscalia alerten del consum entre joves de nitazens, el ‘superopioide’ cent vegades més fort que el fentanil

Fonts de la Fiscalia Antidroga apunten que els nitazens «són unes substàncies molt potents» i constitueixen «un perill cert i enorme per a Europa». Tot i que des de la lluita contra el tràfic d’estupefaents es reconeix que no s’ha detectat tràfic de nitazens, sí que se n’ha localitzat el consum en ambients d’oci nocturn. «Són opioides sintètics de gran potència i, per tant, molt perillosos», remarca la fiscalia.

Segons el subinspector Isaac Cuevas, de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, s’estan trobant nitazens entre els estupefaents de disseny que es requisen. Aquesta substància, afegeix el subinspector, produeix efectes similars als de l’heroïna, però es presenta en diferents formats com les pastilles.

«Els joves es poden enganxar a l’heroïna sense saber-ho al prendre aquestes pastilles en festes o zones d’oci nocturn», explica el subinspector. «El consum ens preocupa, ja que realment crea problemes de salut: si algú es passa una mica de dosis al barrejar aquesta substància amb d’altres pot morir».

Cuevas també destaca que no es necessita «una quantitat elevada» d’aquestes pastilles per provocar una reacció mortal. Els Mossos assenyalen que s’està en contacte amb els laboratoris de toxicologia que analitzen les drogues de disseny requisades en operacions per aclarir-ne la composició i el risc potencial per a la salut. «Volem que ens alertin immediatament si detecten nitazens», afirma el subinspector.

Detectat a Valladolid

El Sistema Espanyol d’Alerta Primerenca (SEAT, per les sigles en castellà) del Pla Nacional sobre Drogues va detectar per primera vegada nitazè a Espanya en dues mostres –un ‘tripi’ (LSD) amb els logos ‘THE WORLD’ i ‘TEMPERANCE-The moon’ i pols groga– recollides el maig del 2025 a Valladolid. En el seu informe, aquest organisme remarcava que «petites quantitats poden provocar ràpidament intoxicacions potencialment mortals, per parada cardiorespiratòria, quan es prenen per via oral o sublingual». També afegien que els ‘tripis’ són «formats psicodèlics» i sovint els consumeixen persones sense experiència prèvia amb opioides». La ingestió d’un de sol «pot provocar una intoxicació greu».

Del cas del jove mort l’agost del 2024, que va ser analitzat pel Grup de Toxicologia Clínica del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Navarra, se sap que va ser traslladat a l’hospital dies abans que morís després de perdre la consciència al consumir una dosi indeterminada de nitazè. En les proves, no obstant, no van trobar rastres d’aquesta substància. Després de ser atès, el jove va ser donat d’alta i va morir poc després de tornar a consumir altres drogues a casa seva.

Augmenta el tràfic de catinones

Més enllà dels nitazens, la fiscalia també alerta de l’increment de catinones sintètiques intervingudes pels cossos de seguretat. Es tracta d’unes drogues estimulants, similars a les amfetamines i derivades del khat, una planta africana. Els Mossos van començar a detectar-les a Catalunya fa uns cinc anys, després de la pandèmia, ja que és un tipus d’estupefaent molt barat de produir i el preu es dispara en el mercat il·lícit, tot i que no arriba als alts preus d’altres drogues sintètiques.

La policia ha constatat també un augment de les catinones de composició pura. Fins fa poc, l’habitual era que es barregessin amb altres substàncies, com l’èxtasi o la cocaïna. «L’afectació, depenent del component químic, pot provocar que una pastilla tingui uns efectes més greus del que la gent pensa», remarca el subinspector Cuevas.

El comandament policial afegeix que sovint se’n banalitza el consum, que s’ha expandit per tot Europa a l’estar relacionat amb la nit i les zones d’oci. De fet, un gran nombre de consumidors són joves que prenen aquest tipus d’estupefaents quan surten de festa. «El seu consum és menys agressiu que el d’altres substàncies», apunta el policia, ja que ni s’injecten ni s’esnifen.

Per al subinspector, el consumidor «està molt més obert a la droga sintètica, té la sensació que prendre’s una pastilla de festa és una decisió personal i no és nociu». A més, remarca que no se sol ser conscient que la demanda d’aquestes drogues condueix que s’hi trafiqui.

Aquestes substàncies sintètiques solen procedir de laboratoris situats als Països Baixos: les màfies locals van començar amb la producció de marihuana i després es van passar a aquestes drogues al requerir menys infraestructura i esforços en la distribució. Principalment, aquestes partides es distribueixen per tot Europa ocultes en paquets –ja que es tracta de pastilles petites– i camuflades amb altres productes com sals de bany o fertilitzant per a les plantes. Es pot dir que les duanes tenen dificultats per detectar la composició d’aquests productes.

‘Chemsex’ i festivals de música

En els últims anys, els Mossos també han detectat un augment de les catinones sintètiques en les anomenades festes ‘chemsex’, a causa del seu efecte estimulant –semblant a les amfetamines–, desinhibidor i que permet allargar l’activitat sexual. En aquest sentit, la policia catalana apunta que una altra via d’entrada d’aquestes substàncies és a través del turisme homosexual que participa en aquest tipus de trobades i que viatja amb aquest tipus de substàncies amagades a l’equipatge. Apunta el comandament policial que sovint i aquestes persones no són conscients d’estar traficant, ja que es tracta de quantitats petites que es distribueixen o venen a altres participants durant la trobada.

En ocasions, l’alerta s’activa perquè el servei de neteja troba restes d’aquestes pastilles en pisos turístics de Barcelona on s’ha celebrat una trobada d’aquest tipus. Els Mossos, després de comprovar que aquestes petites quantitats són drogues de disseny, inicien una investigació per mirar de trobar els traficants. En aquest sentit, els agents controlen persones relacionades amb aquests ambients que viatgen als Països Baixos o reben paquets d’aquest país.

Notícies relacionades

Policies a escoles i instituts: així funcionen els models que ja hi ha a Espanya abans del pla dels Mossos

Els professors catalans monitoritzen en una ‘app’ les temperatures «extremes» de les aules

D’altra banda, els Mossos tenen controlades organitzacions de narcotraficants que, a més de la marihuana i l’haixix, també comercien amb drogues sintètiques. Aquestes màfies solen portar la producció d’Holanda per distribuir-la en zones de lleure o festivals de música, un mercat emergent, ja que cada vegada n’hi ha més. Malgrat això, els agents recorden que a Catalunya amb prou feines hi ha laboratoris per produir aquests estupefaents: s’han desarticulat tots els intents per establir-ne un d’important.

La policia no descarta que hi hagi ‘cuines’ més petites en les quals es reben drogues sintètiques per intentar potenciar-ne els efectes amb precursors, l’obtenció dels quals pot ser legal. Solen procedir principalment de la Xina i altres països asiàtics i els agents solen tenir controlats aquests enviaments per detectar laboratoris clandestins associats amb l’MDMA.