TU I JO SOM TRES

Junqueras I, el desenredaire

La paradoxa que Évole ressalta: «D'ell depèn la governabilitat de l'Estat, i és a la presó»

tu y yo somos tres por ferran monegal / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Torna Jordi Évole a La Sexta (Lo de Évole) i ens ha posat només dos minuts –el que a la tele anomenen un esquer– de la seva conversa amb Oriol Junqueras a la presó. És a dir, ens incentiva, ens estimula, perquè vegem l’entrevista sencera la setmana que ve. La veurem, és indubtable, però ja ens n’ha ofert un moment interessant. Quan li va dir que Juan Alberto Belloch estava convençut que  Junqueras està cridat a ser el gran desenredaire de l’embolic que hi ha muntat, però que l’assaltava un dubte: «No sé si està madur per fer el que històricament li toca fer». ¡Ah! Va somriure Junqueras a l’escoltar aquest suau recel de qui va ser superministre de Justícia i Interior de Felipe González, i va apuntar: «Home si es tracta de desenredar jo m’hi apunto; a desenredar m’hi apunto sempre. Però si estic o no madur, això ho hauran d’opinar els altres».

¡Ah!  Aquesta situació té una notable intenció subterrània. La va ressaltar el mateix Évole quan ens va passar la conversa que havia tingut amb Belloch. Quan li va dir a l’exsuperministre: «Fixi’s vostè, avui hi ha una persona de qui depèn la  governabilitat de l’Estat, ¡i és a la presó!». Efectivament, aquell que molts consideren que pot ser el gran desenredaire, el gran desembolicador de l’embolic que hi ha format, resulta que està entre reixes, engabiat. El tema dona per a un debat llarg. No va ser l’única paradoxa que ens va oferir Évole aquella nit.

Abans d’acostar-se a Lledoners, va estar amb el que va ser un dels primers insubmissos de l’Espanya en democràcia, José Ramón Gómez Prieto. Fa més de 20 anys el va entrevistar Jesús Quintero a la presó (Cuerda de presos, A-3 TV). Ara, naturalment ja en llibertat, Évole li va dir: «Tu vas estar a la presó per una cosa que ara no és delicte. ¿Creus que ara hi ha delictes que d’aquí uns anys no ho seran?». ¡Ah! La pregunta acollia una ironia considerable. Però la resposta va ser encara més mordaç: «¡Al revés! –va contestar– Jo crec que hi haurà coses que avui no són delicte però que ben aviat ho seran.

Notícies relacionades

D’aquesta primera entrega queda per saber si Évole ha pogut entrevistar Jesús Quintero o no. Jo crec que sí. Vam veure que el deixava entrar a casa seva. Però li va advertir: «Quin perill tens, Jordi, ¡ozú!. ¡Ah! S’intueix un saborós cara a cara. Un altre esquer de gran efectivitat.