Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

TV-3 ens il·lumina: la via Gandhi

Ferran Monegal

En la secció d’instruccions i avisos a la ciutadania, tram final del programa Tot és mou (TV-3), homilia Aló Waterloo (Hola Rahola), ens van advertir l’altre dia que, de cara a la pròxima sentència sobre els presos, que és ben a prop, ens havíem de preparar a sortir proveïts d’una cadira portàtil, provisions alimentàries, perquè el tsunami es preveu per un temps llarg, i també un transistor, un aparell de ràdio. Aquest decret o ordenança que des de TV-3 ens dictaven va concloure amb un crit, una expressió molt bonica: «¡Farem com Gandhi, serem Gandhi!». ¡Ah! Aquell dia, aquest final del Tot és mou va ser molt vibrant. Aquí el més interessant és que aquesta fervorosa invocació a Mahatma Gandhi segurament va arribar de seguida a orelles dels serveis informatius d’aquest canal. A l’escoltar el nom de l’apòstol de la desobediència civil més famós de la història, probablement es van emocionar. I, adonant-se que dimarts es complien 150 anys del seu naixement, es van posar de seguida en marxa, i en el  TN vespre li van dedicar a Gandhi  La contraportada. ¡Ah! És televisivament admirable aquesta perfecta comunió entre l’àrea d’informatius i l’àrea de programes. Es complementen. Enforteixen enormement l’efectivitat del missatge. Les seves instruccions ens arriben amb potència redoblada.

El treball sobre Gandhi que ens van fer a ‘La contraportada’ ens va agradar a casa. Firmat per Vicenç Lozano, expert periodista de l’àrea internacional, va resumir perfectament qui va ser Gandhi, què va fer, què va pretendre i què va aconseguir.  Amb traços precisos, i històricament impecables, va clavar el personatge. Venerat i respectat per milions de seguidors, va inventar la desobediència pacífica i així es va enfrontar al poderós Raj Britànic. ¡Ah! ¿I què queda avui de Gandhi? Un extraordinari llegat universal: el mètode de la desobediència i la protesta no-violenta. Però el seu somni de crear una espècie de Gran Hindustan, on hindús, musulmans i sikhs visquessin en pau, va ser impossible. Malgrat el seu heroic sacrifici, allò va acabar fragmentat en tres estats, que van néixer enfrontats i avui segueixen igual: l’Índia, Pakistan i Bangladesh. 

«Va aconseguir la independència de l’Índia, però al preu d’una salvatge guerra religiosa. Les seves vagues de fam no van donar resultat», ens recordaven a La contraportada, amb precisió històrica inqüestionable.


 

Temes: TV-3