Record de La Veneno

Han sortit Los Javis a La Sexta noche i li han explicat a Iñaki López i a Andrea Ropero que estan treballant en un biopic  biopic sobre La Veneno, que segurament emetrà A-3. Van dir d’ella que va ser «una de les grans icones LGTB». Que va tenir «una vida dura i complicada». Que «va lluitar molt».  I que, no obstant, «mai es va sentir una víctima». ¡Ah! Va ser una evocació dita amb emotivitat i afecte. Ho celebro. No obstant, ja que aquesta parella de notables creadors, Javier Calvo i Javier Ambrossi, quan triomfava La Veneno a la tele, el 1996, tenien 5 i 12 anys respectivament, convindria que estudiessin bé el que la tele va fer amb ella. De vegades l’aparent triomf amaga una tortura tremenda.

ACristina La Veneno, que en realitat es deia Joselito, la va descobrir aquell negre Pájaro del Mississippi (T-5) que després va passar a ser Pelícano, igual de negre, a A-3. La Veneno exercia la prostitució al Parque del Oeste madrileny. L’ocellot va veure de seguida que aquell fenomenal cos, tan explosivament recautxutat, i aquell caràcter, tan directe, tan desembridat, tan lliure, podia proporcionar-li bàrbars índexs d’audiència. Així va ser. L’ocellot solia cridar els pares de La Veneno, que vivien a Adra, gent humil, necessitada, i feia amb ells, i el seu fill, sessions d’enfornat familiar molt completes. Els sotmetia a temperatures superiors a les de la central nuclear de Cofrentes. La mare, María Jesús, plorava mirant com la transsexualitat de Joselito era utilitzada com a tortura familiar, i alhora incentiu per a l’audiència. Algunes nits li muntaven una Línia porno oberta. Rebia trucades i havia d’escenificar diversos números. I el negre ocell aconseguia audiències tremendes mentre ella feia contorsions i s’anava guanyant el salari de la por.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

A finals dels 90, La Veneno ja estava completament rustida per la tele. No va tornar al Parque del Oeste. Va ser pitjor. Després d’aquesta cremada existencial al microones, va entrar en una espiral de destrucció. Tres anys a la presó. Li van negar el dret a anar al mòdul de dones. «Vaig ser violada sistemàticament cada nit», va declarar posteriorment. Va morir en estranyes circumstàncies. No se sap encara si va ser un suïcidi, un accident, o una cosa pitjor. ¡Ah! Que en prenguin nota Los Javis, de la vida de La Veneno. No s’oblidin, sobretot, de com la va utilitzar la tele.