21 febr 2020

Anar al contingut

SI GUANYA AUSTRÀLIA

¿Pot ser Barcelona la pròxima seu d'Eurovisió?

La capital catalana i Berlín són les dues ciutats europees que més sonen davant la impossibilitat de celebrar-se als antípodes

El país oceànic va acceptar la condició d'organitzar el festival a Europa per no incrementar la despesa de delegacions i eurofans

Carles Savalls

¿Pot ser Barcelona la pròxima seu d'Eurovisió?

ABIR SULTAN

És la segona gran favorita de la nit i, a més, porta la posada en escena més espectacular de la gala: Kate Miller-Heidke i els seus coristes cantant en l’estratosfera, amb el firmament a les seves esquenes i la Terra als seus peus. A més, actuaran en la penúltima posició de la gala; un lloc molt cobejat per tots, perquè ja gairebé no queda ningú després que pugui eclipsar la teva actuació. Austràlia, sens dubte, serà molt a dalt en la taula. Però ¿què passaria si guanyés? ¿On se celebraria el Festival d’Eurovisió 2020?

Quan el país oceànic es va unir el 2015, Eurovisió li va imposar una condició innegociable: si alguna vegada guanyava, hauria d’organitzar el certamen de l’any següent, però en territori europeu. Traslladar el certamen als antípodes representaria un substancial increment del pressupost per a totes les delegacions participants, compostes per artistes, perruquers, maquilladors, directors escènics, locutors, càmeres...

A punt el 2016

A més, reduiria molt considerablement l’afluència d’eurofans, que any rere any són legió allà on se celebra el festival... però a Europa. Per això, si aquest dissabte guanya la proposta sideral dels australians, Eurovisió haurà d’apel·lar a algun voluntari que vulgui acollir el xou de l’any que ve. El 2016, els australians ja van estar a punt de guanyar: van quedar segons a tan sols 23 punts del país que es va emportar la victòria, Ucraïna.

Quan fa uns mesos el Govern israelià va voler imposar per raons polítiques que el festival se celebrés a Jerusalem, tant Xipre com Àustria i Portugal es van oferir immediatament per fer-se càrrec de la seva organització. Lisboa, perquè ja tenia la infraestructura i l’experiència d’Eurovisió 2018, i Xipre i Àustria per haver acabat segon i tercer, respectivament, l’any passat. 

En ambients eurovisius no passa per alt que Barcelona i Berlín són les úniques dues grans ciutats europees per on mai ha passat el festival. TVE sempre ha desmentit el que considera una llegenda urbana: que no vol guanyar per no haver d’organitzar el xou. Després del fiasco de l’any passat a Lisboa, on Alfred i Amaia van acabar en el lloc número 23 de 26 participants, la directora de Programas de Entretenimiento de TVE, Toñi Prieto, va assegurar en un comunicat que a la cadena “estaríem encantats d’organitzar el festival” i que el contrari “és un mite”. 

El vistiplau

Però, arribat el cas, és obvi que qualsevol decisió sobre això hauria de passar les més altes instàncies de l’ens, amb la complicitat de la ciutat seu, i som a una setmana vista de les eleccions municipals, que poden conduir a la formació de nous equips de govern en qualsevol part.

Una cosa està clara: Eurovisió sempre demana al país organitzador que presenti més d’una ciutat candidata per acollir el certamen. I, després, poder elegir partint de criteris objectius: disposar d’un recinte adequat, de prou places hoteleres i d’un aeroport pròxim són condicions sine qua non per rebre el vistiplau de la xarxa europea de radiodifusió. I Barcelona, objectivament, les compleix totes.