Galindo, un nen sense incubadora

Martí Galindo ha explicat a La noria (T-5) que el 21 de maig de 1937, quan va néixer, ningú donava un duro per la seva vida. Va ser un part problemàtic. Tenia un pes inviable (un quilo 700 grams). I com que en aquells anys no hi havia incubadores ni res semblant, van haver d'improvisar-li un refugi en una caixa d'ampolles de xampany, buida, i allà, encoixinat amb bosses d'aigua calenta, Galindo va començar a sobreviure. ¡Ah! Qui sap, potser la vida de Galindo ha estat una constant recerca d'una incubadora que li permetés anar tirant pel món. La veritat és que la família Sardà (Rosa María i Xavier, fonamentalment) l'han acollit sempre amb molt d'afecte. I en aquelles Crónicas marcianas de la família Gestmusic (els Mainat, Toni Cruz i Xavier Sardà) Galindo hi va trobar una sensacional incubadora. Ha estat un detall bonic el de La noria, recordant-se'n del seu 74è aniversari. Un detall net, cosa ja bastant difícil de trobar a l'actual Tele 5. Només cal veure, per exemple, com han celebrat al Sálvame i al Deluxe la decisió de Karmele Marchante de no tornar a participar en aquelles papilles. Tots els seus excompanys la van deixar com un drap brut. El presentador, Jorge Javier Vázquez, va dir d'ella, amb acritud: «No m'agradaria que tornés. ¡Que se'n vagi! ¡Com a periodista, ja no me la crec!». ¡Ah! Delicat acomiadament de qui va ser important ingredient d'aquesta troupe. És una tendresa molt semblant a la que practica la mantis religiosa: mata despietadament qui la fecunda.

LA INDIGNACIÓ.- Informe semanal (TVE-1) no s'ha pogut sostreure de dedicar al moviment dels indignats un reportatget. Només 13 minuts. Treball escanyolit. Semblava que tocaven el tema per no ser acusats que el silenciaven. S'han limitat a un superficial repàs a les acampades. No han assenyalat, per exemple, el que alguns troglodites de la caverna estan propalant: ¡que darrere d'aquest moviment hi ha ETA! Aquesta classe d'intoxicacions haurien d'haver-se recollit, per ressaltar com es pot arribar a manipular i mentir. Tampoc han sortit opinions de polítics. ¡Ah! Als polítics aquest moviment els ha atrapat en boles. Fins i tot en les seves formacions joves, les anomenades Joventuts de... (afegeixin aquí les sigles que prefereixin), el desconcert és tan admirable com absolut. Permetin-me que ressalti una frase que vaig veure en una pancarta: «Si no ens deixeu somiar, no us deixarem dormir». ¡Bravo!