Maduro i la bústia de veu de Guaidó

Abans d’emetre’s l’entrevista, a Jordi Évole (Salvados, La Sexta) ja li van dedicar floretes punxegudes. “No és una entrevista, és una manera de blanquejar Maduro”. O sigui, abans que la realitat, el prejudici. A les intervencions que Évole va fer prèviament a Liarla Pardo i La Sexta noche es va referir a aquests dards amb sarcasme: “Estic acostumat que es dispari el missatger. Em sembla que a partir d’ara em diré: de professió blanquejador”. Als que consideren que entrevistar Maduro està prohibit no sé el que els haurà semblat l’entrevista, un cop vista.

No va ser una mà de pintura el que Évole va donar a l’encara president de Veneçuela.  “No entenc, ¡com és possible!, que vostè hagi creat un Parlament paral·lel al seu país, perquè el Parlament que va sortir de les urnes no li agradava (...) Digui’m, ¿quines probabilitats hi ha que a Veneçuela acabi havent-hi una guerra civil?  [...] ¿Està vostè disposat a armar el poble? [...] ¿Per què no accepta convocar eleccions presidencials? [...] ¿Està vostè contra les cordes, senyor Maduro?». ¡Ahh! No va ser una sessió còmoda, com vaticinaven alguns. En un moment donat, Maduro, més hieràtic i greu que de costum, menys donat a l’acudit fàcil, es va encarar amb Évole i li va deixar anar: “¡Jordi, estàs enverinat!”. O sigui, que em fas pupa.

He parlat amb Évole aquesta tarda, un cop ha tornat de Veneçuela, des dels micròfons de Júlia Otero (Onda Cero). Li he preguntat per l’únic moment que crec que es va equivocar. Va ser quan li va dir a Maduro que tenia el telèfon de Juan Guaidó i que l’anava a trucar, si no hi tenia inconvenient. Maduro va respondre: “Si contesta, ¡parlo!”.  No va contestar. I, a més, tenia la bústia de veu plena. Li he dit a Évole que aquesta trucada hauria d’haver-la lligat prèviament amb Guaidó, perquè es posés al telèfon. Évole m’ha raonat la seva actitud: “No podíem pactar amb un sense saber-ho l’altre. Hauria sigut jugar amb avantatge”. Discrepo. En qualsevol cas ens hem perdut un moment colossal.

L’entrevista a Maduro es va fer a Caracas, a un saló del palau de Miraflores, sota un quadre eqüestre de Simón Bolívar. És una de les poques teles en què Bolívar no munta Palomo, el seu llegendari cavall blanc. Diuen que totes les batalles que va guanyar Bolívar (Pantano de Vargas, Boyacá, Bomboná, Junin...) muntava Palomo.