Clics de càmera a la platja

L’imperi Mediaset ha fitxat el paparazzi Sergio Garrido perquè realitzi una sèrie de docurealitys sobre el seu treball com a caçador furtiu d’imatges (Misión exclusiva, Cuatro). La primera aventura ha consistit a perseguir per les platges d’EivissaCristiano Ronaldo, la seva nòvia Georgina, i un fill menor d’edat de Cristiano. S’ha esforçat Garrido per transmetre’ns i ensenyar-nos que la tasca del paparazzi és tremendament laboriosa i esforçada. Una trepidació constant. Un atrafegament, un desfici, de vegades penjat d’algun perillós penya-segat, de vegades camuflat de para-sol, de gandula o d’hamaca, en alguna cala. I quan té a l’abast l’objectiu, tot consisteix a disparar a tota velocitat, cent, dues-centes fotos en el menor temps possible, i treure’n tres o cinc instantànies que puguin ser venudes al mercat de la premsa rosa i la xafarderia, a preus fabulosos.

No es cansava de repetir Garrido el que podria treure d’una foto de Cristiano i de Georgina, fent-se carícies a la platja d’en Bossa, i s’excitava fent de caixa enregistradora sobre la marxa, col·locant sobre cada foto el que podrien pagar-li: Cristiano i Georgina, vestits, pujant a un iot, 3.000 euros. Poca cosa, perquè si no estan una mica nus, no interessen. Però Cristiano en banyador i Georgina en biquini, i a més fent-se petons o tocant-se, bingo, ¡30.000 euros, la foto de l’estiu! I recordava Garrido, amb una nostàlgia bàrbara, que la millor foto de la seva vida, el millor negoci, va ser quan va agafarDi Caprio amb la model alemanya Toni Garrn en un iot. Deia: “Em vaig posar a fer fotos. ¡500.000! euros em van pagar”. 

Home, la caça furtiva al famós és un exercici molt qüestionat pel periodisme clàssic. Més que fotoperiodisme molts ho consideren photobussiness, o sigui, caça furtiva mercantil amb teleobjectiu i càmera. Recordo una sessió de Crónicas marcianas (febrer de 1996) en què Miguel Temprano va explicar una variant extrema, molt canalla, de la caça furtiva: va explicar que havia tingut una societat amb Alessandro Lecquio per fer fotos secretes a senyores casades que l’italià s’emportava al llit. Eran fotos que s’utilitzava com a xantatge. Es van forrar.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

¡Ahh! Diuen a Hollywood, famoses estrelles que han experimentat a les seves carns l’assetjament delspaparazzi, que una foto d’una càmera furtiva pot arribar a ser mortal.