03 juny 2020

Anar al contingut

'MALES COMPANYIES'

Cristina Pardo: "A Andalusia la corrupció és més sibil·lina"

La periodista navarresa, que estrena a La Sexta una nova entrega del seu programa sobre corrupció, confessa que quan va deixar 'Al rojo vivo' es va passar "tres dies plorant"

Juan Carlos Rosado / Madrid

Cristina Pardo: "A Andalusia la corrupció és més sibil·lina"

Roberto Garver

La periodista Cristina Pardo torna avui a La Sexta amb Malas compañías (21.30 hores), aquest cop a Andalusia. La col·laboradora d’EL PERIÓDICO explica la seva experiència a la terra dels ERO.

–¿Què tal aquestes 'Malas compañías'?
–Per mi, és la millor entrega de les tres que he fet.

–¿Què hi veurem?
–Avui ens preguntem si la Junta d’Andalusia ha establert una xarxa clientelar per garantir-se el vot, la pau social i que els aturats no se li rebotin. Hem parlat amb l’alcalde socialista de Dos Hermanas (Sevilla), Francisco Toscano, que ens diu que ell és l’empresa de contractació més gran del seu poble. Contracta gent durant sis mesos, perquè llavors tenen dret a rebre una prestació estatal. Als cap de sis mesos els fa fora i contracta una altra gent. Al final, un es pregunta si tu votaràs en contra del teu cap.

–¿I què més?
–Part dels diners que s’utilitzen per garantir la pau social és el que queda reflectit en els cursos de formació i en el cas dels ERO. La qüestió és si els diners que es donen a la Junta per crear ocupació i obrir empreses s’acaben destinant a la pau social. Es va a veure que els ERO no eren l’últim recurs, sinó que es forçaven amb una alegria tremenda i amb la complicitat dels sindicats.

–¿Què diu l’expresident de la Junta José Rodríguez de la Borbolla?
–Justifica totes les ajudes i la manera de procedir. Diu que la jutge Alaya ha posat floretes a la instrucció per adornar-la. N’exculpa el seu germà, Chaves i Griñán, però el vam entrevistar perquè en un acte del PSOE va denunciar el clientelisme del seu partit. Al final m’entrava el riure, perquè sentia coses que no podia entendre que es diguessin.

–¿I diumenge que ve?
–Per mi, és el millor. Parlem amb tres capitostos del cas ERO, segons la jutge. El primer és el sindicalista Juan Lanzas, a qui diuen El Conseguidor i que, segons la seva mare, tenia diners per rostir una vaca. Després hi ha l’advocat laboralista Carlos Leal i l’exdirector general de Treball de la Junta Francisco Javier Guerrero. Lanzas i Guerrero no ens volien atendre, però els vam assaltar en un bar per separat. Al final, van explicar coses molt interessants.

–Un d’ells la va insultar…
–Sí, Juan Lanzas em va dir «torracollons» per insistir amb les preguntes. Vaig quedar bastant sorpresa, però vaig seguir preguntant. Quan va acabar la gravació vaig dir que Lanzas tenia raó, perquè quan fas aquest programa una mica cara de torracollons sí que se’t queda. Vaig parlar amb Lanzas després de l’entrevista, però en aquests casos de corrupció intenten ser molt convincents.

–¿Li va demanar disculpes?
–No recordo si em va demanar expressament disculpes, però vaja… No estava content amb el que havia fet. També és veritat que vam assaltar-lo en un bar i ens va contestar. El realitzador del programa diu que al cap de cinc segons es va rendir. No ho sé. Però m’imagino que el vam enxampar a les vuit del matí al bar del poble envoltat de veïns i preguntes que no eren del seu gust. 

–¿Quines particularitats té la corrupció a Andalusia?
–La valenciana és molt barroera per robar de la visita del Papa i dels fons de cooperació amb ostentació. La catalana també, però està sempre adornada de coses, com el Palau, quan en el fons robaven dels diners per a les vivendes socials. A més, s’ha utilitzat la independència per tapar la corrupció. I a Andalusia és una corrupció més sibil·lina de fer callarla gent, col·locar-la i garantir-se’n el vot.