"Si no hi ha sardina, la foca no treballa"

A Antena 3 va visitar El hormiguero l’actor José Sacristán, que als seus 88 anys continua mantenint un to de veu, una dicció i una correcció pública exemplars, al qual ja voldria acostar-se una bona part de la classe política. Sacristán va citar diferents companys de professió, que per llei de vida ja han desaparegut, com per exemple un mite del nostre cine, el gran actor Alfredo Landa. Explicava que quan algun productor feia una proposta professional a Landa amb una miserable remuneració econòmica, o fins i tot gratis, aquest es plantava i sentenciava amb la següent frase: "Si no hi ha sardina, la foca no treballa". Tal qual. Curiós. I el productor acabava pagant, és clar.

De passatges com aquest ja han passat uns 60 anys i comprovem que avui dia continuen passant coses similars: en nom d’una empresa, associació o el que sigui, es demana a canvi de zero euros una feina, una activitat, o en definitiva, de temps. Sembla que se’ns oblida que el temps són diners, amics. I com que estem envaïts per les xarxes socials, sovint la proposta va acompanyada de la frase: "Guanyaràs visibilitat i seguidors". Tot i que tots sapiguem que qualsevol entitat bancària continua cobrant els rebuts en euros i no en seguidors.

Notícies relacionades

El transgressor David Delfín

¿Viatjar és un plaer?

Sacristán va citar un altre gran actor i amic personal de la talla, Fernando Fernán Gómez, de qui va dir ser tan generós que es va gastar una bona part dels seus estalvis en un detector d’imbècils. Ho va aconseguir. Sacristán, per acabar, es va preguntar en veu alta: "¿A quant es cobra el quilo de dignitat com per ignorar la barbàrie que està cometent Benjamin Netanyahu?". Un aplaudiment des del meu sofà va tancar aquesta declaració.

Acabo amb el gran gag del Polònia, a TV3, en el qual de manera formidable l’actriu Nesa Vidaurrázaga va recrear Sílvia Orriols interpretant la mítica cançó de Guillermina Motta dels anys 70 titulada Remena, nena, rebatejada com Remena el Mena. De nou em vaig aixecar del sofà i vaig tornar a aplaudir. La televisió.