Juan Pablo Escobar: "Tinc més dret que Netflix a fer diners amb el meu pare"

DMax estrena aquest dilluns, 5 de març, els dos capítols d'Escobar al descubierto Escobar al descubierto(22.30 hores), un interessant documental en què el fill i la viuda del narcotraficant més famós de la història mostren els seus racons més íntims i desconeguts amb l'ajuda d'imatges i vídeos inèdits. El seu fill Juan Pablo Escobar explica aquí els detalls d'aquest reportatge en què exerceix com a narrador i coproductor.  

¿Com va sorgir la idea de fer 'Escobar al descubierto'?

Jo sentia la necessitat de fer un documental perquè la gent no oblidi que aquesta no és una història de ficció i que no s'assembla gens al que molts estan veient a les sèries. Per això no va ser tan difícil convence'm després de l'experiència del meu primer documental i els meus dos llibres.

¿Quines diferències hi ha entre aquest i el seu primer documental?

Aquell va estar enfocat exclusivament a la recerca del perdó i la reconciliació amb les víctimes del meu pare. En aquest incloem altres punts de vista i entrevistem persones enemistades amb el meu pare que el van perseguir i el van voler matar. Es tracta d'entendre una mica el personatge en tota la seva dimensió i acabar amb l'especulació que hi ha hagut sobre la seva vida i la seva mort.

¿Com van trobar l'arxiu fotogràfic de què es nodreix el documental?

Va ser un miracle perquè la guerra ens obligava a destruir totes les fotos familiars per seguretat. Quan aquestes fotos queien en mans dels enemics del meu pare, els que hi apareixien morien als pocs dies. Nosaltres vam demanar que es destruís aquell arxiu, però no ens van fer cas. Això va fer que sobrevisqués en una habitació amagada d'un edifici de Medellín que va ser registrat moltes vegades, però ningú el va descobrir. Hi havia més de 10.000 fotografies.

¿Vostè va rebre alguna invitació de Netflix per participar en la sèrie 'Narcos'?

No. Em vaig oferir a col·laborar amb Netflix, però ells van dir que sabien la història millor que jo. Llavors em vaig asseure a veure-la.

¿I què és el que més l'ha sorprès del que hi ha vist?

Ja vaig escriure a les meves xarxes socials un article molt llegit en què assenyalava els 28 errors més importants de la segona temporada de Narcos. Aquesta sèrie és un versió molt hollywoodiana i nord-americana de qui era Pablo Escobar. Hem vist durant anys a les pel·lícules que els nord-americans sembla que van guanyar la guerra del Vietnam, quan no és així. Era important remarcar els errors d'aquella sèrie perquè els que quedaven fascinats amb el seu contingut entenguessin que hi havia una realitat darrere diferent de la que es veu a Narcos.

¿Però no és bo per a la família que empatitzés tanta gent amb el personatge?

Jo estic molt agraït a Netflix perquè ens ha ajudat a vendre molts llibres. La realitat és que nosaltres no vam veure mai Pablo Escobar amb els ulls que el veu Netflix. Si bé tenim respecte i amor per la figura del pare, aquest amor no ens ha encegat davant la gran violència que va causar. Aquesta història s'ha d'explicar amb un gran sentit de la responsabilitat perquè pots fer mal a molta gent o incitar a la violència. Explicar-la bé perquè no es repeteixi. Jo els dic als joves en les meves conferències que si veuen Narcos, sàpiguen que aquesta és la versió de Pablo Escobar. Una versió molt hollywoodiana.

Expliqui's…

Jo no he vist a Narcos una escena que jo vaig viure en la vida real amb el meu pare. M'estava morint de gana i només teníem quatre milions de dòlars en efectiu. Quan tu mostres als joves que Escobar és un bandit que cada vegada s'amaga en mansions més boniques, no estàs mostrant una vida de patiment ni que ell ho estava passant malament. A Netflix els mostren amagats en grans mansions amb piscines espectaculars i dones boniques, però la realitat era una altra cosa: com més ric era el meu pare més pobrament havia de viure.

¿I en quines condicions vivia?

Quan el visitava, les cases eren de terra, estaven plenes de goteres i no hi havia ni portes ni finestres. Ni tan sols un refrigerador: es moria de fred o de calor. I era un dels homes més rics. Jo em preguntava quin sentit tenia posseir tanta riquesa si has de viure així. ¿Per què tenir quatre milions si no puc anar a la cantonada a comprar un tros de pa? Aquesta mena de missatges alliçonadors es van perdre en la sèrie. El problema és que jo, amb les meves conferències, arribo a milers de persones mentre que Netflix arriba a milions.

Vostè es queixa que Pablo Escobar s'ha convertit en una franquícia, però molts l'acusen d'haver pujat al carro amb els seus llibres i documentals. ¿Què els contestaria?

Que tenen tota la raó. Al ser fill de Pablo Escobar, crec que tinc una miqueta més de dret que Netflix a fer diners amb ell. És un dret legal al qual no tinc per què renunciar. Crec que ho he fet d'una forma responsable, perquè conec altres maneres d'enriquir-me més ràpidament adulant i glorificant el meu pare, com fa Netflix millor que jo. Al dedicar-me al contrari venc menys i no he fet ni la pel·lícula ni la sèrie. Però he de viure. Soc arquitecte, però la gent en prefereix contractar un altre que no sigui fill d'Escobar per evitar-se problemes. Una gran part del que he guanyat amb això ho he donat a sectors deprimits de Medellín on els joves estan exposats a caure en mans dels narcos.

¿Com van passar vostè i la seva mare els últims anys amb Pablo Escobar?

Vam compartir amb ell, en la clandestinitat, l'últim any de la seva vida molt a prop perquè el càrtel de Medellín estava completament desbaratat i el meu pare no ens podia proporcionar seguretat si no era quedant-nos amb ell. Això implicava un gran risc perquè ens estàvem amagant amb l'home més buscat del món. Però vam tenir la sort de compartir moltíssim temps amb ell.

¿És partidari de la legalització de les drogues?

Més aviat de la regularització, perquè ningú ha aconseguit aturar el tràfic. La cocaïna conté mil substàncies verinoses més afegides pels narcos per augmentar els guanys. La prohibició ha fet que les drogues siguin més verinoses. Si estiguessin regularitzades, tindríem menys addictes i menys morts. S'ha descuidat la millor arma contra les drogues, que és l'educació i no les metralladores.

¿Segueix tenint problemes per entrar als EUA?

No tinc visat. Jo no soc anti-nord-americà, però no em donen el visat pel delicte de ser fill de. Jo dic que és perquè no compleixo els requisits: com que no soc narco, no em donen el visat.

En una entrevista recent vostè deia que té guardat un sobre que podria canviar el rumb de la política mundial. ¿Té intenció d'usar-lo?

Molts policies m'animen a revelar-ne el contingut, però crec que s'ha de fer un ús responsable de la història. Tot el que es reveli sobre Pablo Escobar s'ha de divulgar si saps que faràs una contribució positiva a la societat. Però si generaràs divisions o violència…

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

¿El segueix conservant?

Pels dubtes és millor tenir-lo.