Jordi González, a ‘Col·lapse’

Després d’una notòria absència, Jordi González va aparèixer a la televisió, i va explicar la delicada situació de salut que ha patit recentment, i que ara maneja les seves prioritats en funció de les seves apetències personals ("no vaig a casaments") o professionals ("m’agradaria fer ràdio o televisió").

A aquestes alçades de la vida convé ser egoista i manar sobre un mateix. Celebro el futur retorn de qui des dels seus inicis a Ràdio Barcelona (la ràdio sempre és la millor escola) i començant per La Palmera ha sabut fabricar i vendre entreteniment i ha format part de les nostres vides. ¡Ben tornat, Jordi!

El nivell de qualitat dels convidats de Ricard Ustrell és excel·lent i em recorda molt als nivells de producció de convidats del mític Àngel Casas Show, aquell vaixell insígnia que es va emetre en els inicis de la nostra durant quatre anys (1984-1988)... en els quals Ustrell ni tan sols havia nascut. Enhorabona a l’equip de producció i a la seva decisió de deixar la pantalla. Tot i que no sempre és possible convé realitzar un stop.

Ganivets de família

Vaig presenciar divendres passat una cosa que he vist molt poc en televisió: l’exemple ideal d’un gran menyspreu a un col·lega en un plató. Per a mi va ser voluntari. Va passar, és clar, en l’inici de La familia de la tele, dissimuladament, i va ser el pitjor que li pot passar quan un programa porta 25 entregues i és una nau sense rumb. Va prendre la paraula Inés, que, mirant a càmera, va expressar: "Una persona és a punt d’arribar per fer-la més grossa que la calor de l’alba del Rocío...". En això que María Patiño recull i diu: "Fixa-t’hi, i de veritat, companya, si el que acabes de dir... de llegir, és real". ¿Perdó? ¿De llegir? Aquest tracte en directe és una burla, és un abús d’autoritat. "Llegir". No anomenar-la, no citar-la, anomenar "companya" a algú que ocupa el teu mateix estatus... em resulta tot menys gratificant i bonic. Les xifres negatives mai acompanyen un bon rotllo en un plató.

Notícies relacionades

Locutors d’Esport 3

La nostàlgia no és dolenta

La Nations de Rivero

En aquesta Nations League de futbol Juan Carlos Rivero no ha deixat ningú indiferent: va cantar un gol del Reial Madrid en lloc de la selecció espanyola, va estar a punt de pronunciar "cucaracha" per esmentar Cururella i a la final el realitzador va punxar uns seguidors que enarboraven la bandera espanyola antiga, la del pollastre, la fatxa. "Aquesta bandera ja no val... feliçment".