Betu Martínez: "Quan es va estrenar 'Fargo', estava una mica cagat"

–¿Quins requisits ha d’aplegar una sèrie per tenir l’honor d’inaugurar Serielizados Fest?

–Ha de ser una sèrie en primícia, una novetat que no hagi arribat a Espanya, en aquest cas, una nova temporada de Fargo, amb un altre protagonista, Ewan McGregor, i un creador ja consolidat, com Noah Hawley, que ha sigut qui ha revolucionat l’univers coenià de la pel·lícula original i s’ha proclamat com el tercer Coen. I també que tingui una repercussió internacional.

–¿Quines novetats ha aportat Fargo al panorama televisiu?

–Ha revolucionat el concepte de l’spin off i del remake. Quan se’n va anunciar la producció, jo mateix estava una mica cagat, perquè no soc gaire fan dels refregits, i que et toquin una obra mestra com la pel·lícula dels Coen no tenia gaire bona pinta. Però Hawley ha agafat només l’univers de la sèrie i, a partir d’aquí, ha creat històries al voltant d’aquest clima de la pel·lícula i ha fet una renovació.

–¿On radica la seva excel·lència?

–En la concreció de les històries i a generar un univers únic a partir de situacions mundanes, que no tenen cap tipus de carisma.

–De vegades, produccions que tenen una estrena aclaparadora decauen en les segones temporades, com li va passar a True detective. 

–Fargo va néixer al mateix temps que True detective, però les comparacions l’han afavorit. Les seves trajectòries han sigut coetànies: totes dues van treure dues primeres temporades brutals i van lluitar per l’Emmy; al final, True... va passar al davant pel que fa als premis, però la segona temporada de Fargo va donar mil voltes a la de True..., que ja ha quedat oblidada, encara que ara s’ha sabut que n’hi haurà una tercera. A Fargo hi ha hagut paciència, una història molt ben explicada, i el seu creador ha tingut molt temps per anar a poc a poc.

–Vist això, ¿què pot passar la tercera temporada?

–El que té de bo Fargo és que ha aconseguit una cosa que no ha aconseguit cap altra sèrie: cada temporada se supera, és millor, encara que només n’hi hagi dues. La primera va deixar el llistó molt alt i la segona va explicar una història diferent, que al principi ens va descol·locar. Molta gent va dir que és millor fins i tot que la primera, que ja ens havia flipat. Quan la vegem dijous, la miraré sense expectatives de veure una obra mestra, perquè són històries tan mundanes, humanes i tranquil·les, que ens interessa més el to de la sèrie i el relat. ¡I això que Ewan McGregor n’és el protagonista!

Notícies relacionades

"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

Polítics al mateix llit, com Nebulossa

–Es diu que en les adaptacions d’obres mestres, de vegades, no s’obté el mateix resultat que en l’original. ¿Fargo ha trencat el malefici?

–Sí, s’ha sabut fer l’spin off d’una obra mestra i no morir en l’intent. El remake es relaciona molt més amb el fet d’anar estirant el xiclet d’un fenomen que funciona que amb aportar res de nou a nivell narratiu. Però Fargo no és un remake qualsevol, sinó un spin off que té vida absolutament a part de la pel·lícula. És un tema de sensacions, de to i d’ironia. H