Armes de dona en l'era Trump

La fe en les enquestes, o potser els desitjos i la seva ideologia, van fer que Robert i Michelle King tinguessin molt clar que Hillary Clinton seria la presidenta dels Estats Units. Aquesta victòria que donaven per segura marcava els guions 'The good fight',' spin off' de 'The good wife' amb què el creatiu matrimoni donava continuïtat a la sèrie protagonitzada per Juliana Margulies que, durant set temporades, va parlar amb intel·ligència i un ampli ventall de grisos de dona, de poder, sentiments i hipocresia. El 7 de novembre es va gravar el pilot, que començava amb la imatge de l’advocada Diane Lockhart, interpretada com en la primera sèrie per Christine Baranski, empaquetant una foto on (per obra i gràcia del Photoshop) apareixia amb Clinton, disposada a començar una nova vida.

Un dia després del rodatge van arribar les eleccions, va guanyar Trump, el sostre de vidre es va quedar com estava i 'The good fight', com bona part dels EUA i del món, va haver de superar el xoc, assumir la realitat i començar a reinventar-se. I al fer-ho la sèrie, que ha sigut el primer producte propi del servei de 'streaming' de CBS (a Espanya l’emet Movistar+), s’ha convertit en vehicle per a la catarsi, tant pels seus guions enganxats a la noves realitats de l’era Trump com per unes actrius (Baranski, Cush Jumbo i Rose Leslie), que fan dels seus personatges unes icones de fortalesa.

«És meravellós treure un producte així, ara que hi ha dones que encara estan ficades en una bona lluita», ha dit en alguna entrevista Baranski. Durant les set temporades de 'The good wife', que va estar nominada a l’Emmy sis vegades, va comprovar «quant responien les dones al personatge» i per això va optar per tornar-se a ficar en la pell d’aquesta dona «intel·ligent, elegant i amb integritat», i no embarcar-se en un altre projecte.

Hi havia una part personal, que es resumeix en l’afirmació d’aquesta actriu a punt de fer 65 anys: «Hi ha un nombre limitat de papers per a dones grans, i poques Diane Lockharts amb aquesta estatura i dignitat». Però hi havia alguna cosa més. El seu personatge obre The good fight veient com els seus estalvis s’evaporen i ha de seguir treballant, tot i que ara en un bufet negre. «Diane passa aquesta gran caiguda i un profund sentit de desorientació sobre la seva vida i crec que és el que li va passar al país», va dir no fa gaire, establint paral·lelismes entre la nova realitat política i la ficció. «No ho vam veure, el que va passar va fer trontollar els nostres fonaments. No importa què votessis, va ser un esdeveniment traumàtic».

També Cush Jumbo, l’actriu britànica que va aparèixer a l’última temporada com l’advocada Lucca Quinn i que a 'The good fight' ha tornat com a protagonista, ha trobat que la sèrie serveix de «vàlvula d’escapament» per a «l’ansietat i la confusió» que la victòria de Trump ha provocat. «Se sent molt, molt pròxim a la vida», li deia en una entrevista recent a 'The Hollywood Reporter' aquesta actriu de 31 anys, de mare anglesa i pare nigerià, bregada en els escenaris londinencs. I, com va passar amb Berinski, per a Jumbo hi havia alguna cosa personal en el seu amor al paper, en el seu cas el fet que el full de càsting no parlés d’un personatge negre o birracial. «Només deia dona, edat i personatge i això no passa sovint en un personatge protagonista al Regne Unit», va dir.

Notícies relacionades

Netflix llança la primera imatge de la seva sèrie d’animació de Mafalda

‘Camí de cabres’: un pòdcast bestial

Ella no és l’única que ha fet el salt oceànic per sumar-se a la sèrie. Rose Leslie és a 'The good fight' Maia Rindell, una jove advocada filla del responsable de l’esquema Ponzi que s’ha d’enfrontar les sospites, insults i conseqüències de les accions fraudulentes del seu pare. «Em va enganxar que fos algú gairebé injustament atacada i volia explorar un personatge tan resilient», ha dit la intèrpret, de 30 anys.

El seu personatge normalitza l’homosexualitat i es mou sota les protectores ales de la veterana advocada Lockhart, una relació en la qual, com reflexiona Berinski, també hi ha més que ficció. «La dona gran fa de mentora de la jove i reflecteix el que les dones estan passant ara –ha dit–. ¿De debò haurem de lluitar pels drets reproductius? ¿Encara no s’ha acabat?». I ella mateixa es respon: «Encara hem de fer la bona lluita».