Samanta Schweblin s’emporta el milió d’Aena

Hauria tingut gràcia donar-li aquest primer premi Aena de Narrativa, amb el milió d’euros i el seu carro de bombo mediàtic, a Marciano, descripció força encertada de tot el sarau i únic llibre amb una cosa semblant a un avió –un ovni, millor això que no res– a la seva coberta, però al final el jurat ha decidit regir-se per criteris estrictament literaris i coronar l’argentina Samanta Schweblin (Buenos Aires, 1978) com a afortunada guanyadora. La decisió es va donar a conèixer ahir en el transcurs d’una vetllada literària celebrada al Museu Marítim de Barcelona, feu tradicional fins fa no gaire del Biblioteca Breve.

El buen mal (Seix Barral), ungit des d’ara com a llibre de contes del milió d’euros, burxa en la incomoditat i l’estranyesa per retratar uns personatges tocats i enfonsats per la solitud i el trauma. "Ens vam quedar així, assetjades cap per avall i mirant-nos congelades als ulls, com si acabéssim de morir però encara poguéssim sentir uns mots abans de davallar a l’infern", com escriu a La mujer de la Atlántida, un dels sis relats del volum.

Un elogi de la raresa ple d’escriptors en crisi, accidents terrorífics i famílies en procés de demolició que ja havia sigut aplaudit de manera pràcticament unànime com un dels millors llibres del 2025 i que es multiplica ara per un milió amb el reconeixement d’Aena. "Em demano si de debò sou conscients de la declaració de principis que comporta començar la història d’un premi amb un llibre com aquest. Sempre es premien novel·les fins que apareix una Alice Munro. Aquest premi fa el seu primer pas premiant l’excepció", va celebrar després de rebre el guardó l’argentina, presentada durant la gala com la contista llatinoamericana més important des de Silvina Ocampo i Clarice Lispector.

Un gran poder, una immensa responsabilitat i una delicada nit d’estrena per al reconeixement amb què la gestora aeroportuària fa fora el també milionari premi Planeta del podi dels guardons literaris més ben dotats. Perquè, potser us sonarà, al milió d’euros per al guanyador cal afegir-hi 30.000 euros per a cadascun dels finalistes i 1,4 milions d’euros més per a la compra d’exemplars.

El jurat, que canviarà cada any i aquesta vegada ha sigut format pels escriptors Rosa Montero, Luis Alberto de Cuenca, Pilar Adón, Jorge Fernández Díaz, Leila Guerriero, José Carlos Llop i Élmer Mendoza, i els periodistes Sergio Vila-Sanjuán i Jesús García Calero com a secretaris sense vot, reconeix amb la seva decisió un "inquietant univers literari en què els monstres de la vida quotidiana sotgen el lector des del més pròxim i reconeixible". "Sembla que el món cau a trossos i nosaltres insistim a celebrar la literatura i la importància de les històries que expliquem. Crec que no hi ha ésser humà que no estigui travessat i comandat per la força de les històries", va reivindicar just abans de voler recordar les paraules de la poeta polonesa Wisława Szymborska: "En moments com aquest, pitjor que posar-se a escriure seria no posar-se a llegir i a escriure".

Intervencions artístiques

En la seva estrena com a abracadabrant mecenes literari, Aena va exhibir múscul amb una gala ben assortida de celebritats culturals i preparada amb mitja desena d’intervencions artístiques inspirades en cada un dels títols finalistes. Així, Nieves Soria va reviure amb un monòleg Josefina, àvia de Marcos Giralt Torrente i una de les protagonistes de Los ilusionistas; el pianista Álex Gassent va transformar en partitura un dels contes de Samanta Schweblin; la dramaturga Lola Blasco va lliscar al cos de Ryo, la silenciosa filla del protagonista de la novel·la d’Enrique Vila-Matas; el pintor Patricio Hidalgo va donar vida, amb ajuda de la veu de l’actor xilè Benjamín Leiter, al Marciano de Nona Fernández, i la coreògrafa ucraïnesa Alina Sokulska va ballar Ahora i en la hora, d’Héctor Abad Faciolince. A peu de sala, taules ceremonials amb nom d’aeroport, air baguette com a aperitiu i, quines coses, bombos i caixes de gangsta rap, pur thug life, per rebre el jurat del premi.

Entre els assistents, escriptors i editors com Santiago Roncagliolo, Eduardo Mendoza, Pilar Eyre, Arturo Pérez-Reverte, Anik Lapointe, Paulina Flores, Miguel Aguilar, Silvia Sesé, Silvana Vogt, María Fasce, Toni Hill i Joan Tarrida, entre d’altres. També el ministre d’Indústria, Jordi Hereu – Óscar Puente va ser baixa per motius d’agenda–, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquest va aprofitar per reivindicar el paper de la cultura en temps d’incertesa i remarcar l’exemplar transversalitat del guardó. "La resposta a qui som ens la donen els escriptors finalistes: som un i som tothom", va dir. Ni rastre d’Ernest Urtasun o Jordi Martí, màxims responsables del Ministeri de Cultura.

Notícies relacionades

Una sàtira que ha acabat sent documental

La Barcelona Bridal Fashion Week eixampla l’altar

"És apassionant aplegar personalitats tan destacades d’Espanya, Catalunya i l’Amèrica Llatina. El desig d’Aena és que ens puguem retrobar cada any a Barcelona, perquè ens agradaria retre homenatge de manera desinhibida a la lectura, a la publicació de bons llibres i als escriptors que els fan possibles", va assegurar el president d’Aena, Maurici Lucena, que va reivindicar des del faristol la importància d’un premi com aquest en un "món imperfecte" com el nostre.

"S’ha escrit força i no sempre amb bona orientació, sobre el premi, però tot és molt més senzill: la decisió d’Aena és part de la responsabilitat corporativa de les empreses grans", va defensar. I tot seguit, va citar exemples com la dinamita d’Alfred Nobel, el conglomerat d’empreses de distribució d’aliments que va impulsar el Booker i l’Strega, nascut per obra i gràcia d’un tresorer italià. En aquesta lliga, la del mecenatge d’alta volada, aspira a jugar a partir d’ara la companyia aeroportuària.