I al final ha ressorgit ‘Euphoria’

Moltes sèries (a priori) adolescents cometen l’error de comptar amb actors a punt de complir la trentena (o ja ben entrada) com si fossin estudiants d’institut. Sam Levinson, creador d’Euphoria (HBO Max, tercera temporada des de dilluns), ha ordit una solució enginyosa per no prorrogar aquesta dubtosa tradició. En l’esperada tercera temporada del fenomen d’HBO, que arriba quatre anys després de l’anterior, els protagonistes han acabat l’institut i fins i tot (en algun cas) els estudis superiors, i es mouen temptativament en la vintena, aquella època en què la vida es posa seriosa i s’ha de decidir qui es vol ser.

La primera de qui tenim notícies és, és clar, la Rue (Zendaya), aquella noia eternament sacsejada per l’addicció, l’amor i la pèrdua. Seriosament endeutada amb la traficant de drogues Laurie (Martha Kelly), va treballar per a ella durant alguns anys, utilitzada com a mula per al tràfic de fentanil i repartidora d’entregues. Com passa sovint en els negocis tèrbols, acaba treballant, una mica més tard, en un dels cinc clubs de striptease del gàngster Alamo Brown (Adewale Akinnuoye-Agbaje): el Silver Slipper, un lloc al mig del desert, però molt acolorit, on noies del carisma de la Magick (Rosalía) són menys víctimes d’un sistema misogin que reines poderoses.

Totes elles són temptacions per a la Rue, tot i que no deixi de pensar en la Jules (Hunter Schafer), que ha seguit els seus instints d’artista i ha estudiat per depurar-los. Cobreix despeses exercint com a sugar baby, és a dir, deixant-se mantenir per homes grans, sobretot el cirurgià plàstic casat al qual dona vida Sam Trammell. Per la seva banda, la Cassie (Sydney Sweeney) i el Nate (Jacob Elordi) viuen en una bombolla republicana de barri residencial. Ella està fent els seus primers passos com a model eròtica amb ajuda d’una criada que exerceix d’improvisada camarògrafa. El Nate porta ara la constructora del seu pare (Eric Dane), cancel·lat i gairebé engarjolat per les seves inclinacions sexuals, però el negoci ha resultat ser molt més complex i fràgil del que es podia esperar. Si no és per les poses de la Cassie com gosseta o nena adulta, potser no hi hauria ni diners per a les flors d’un casament que està a punt de caure. Es desenvolupa (d’aquella manera) en un agitat tercer episodi amb Ty Taylor de Vintage Trouble com a imitador de James Brown.

¿Qui ens falta? Per desgràcia, falta el Fezco (el desaparegut Angus Cloud), tot i que el personatge continuï present en la trama en certa manera. La noia a qui un dia va adorar, la Lexi (Maude Apatow), germana petita de la Cassie, treballa ara en un serial a les ordres d’una veterana showrunner encarnada per Sharon Stone. El seu protagonista està representat per l’agència en la qual treballa la Maddy (Alexa Demie), exnòvia del Nate i ex millor amiga de la Cassie. Encara que aquests personatges vulguin reiniciar la seva vida, trobar una autonomia, el destí continua ajuntant-los de maneres misterioses.

Segons ha explicat Sam Levinson, aquesta temporada té com a inspiració el tercer pas d’Alcohòlics Anònims, que consisteix a rendir-se a un poder més gran que nosaltres mateixos. En els tres primers episodis es parla de la possibilitat de la fe, però tampoc en excés.

Èpica ‘western’

Notícies relacionades

Una sàtira que ha acabat sent documental

La Barcelona Bridal Fashion Week eixampla l’altar

Però una cosa que distingeix aquesta temporada d’Euphoria de les seves predecessores, almenys ara per ara, és que té menys càrrega emocional. Hi ha ràfegues d’intimitat sincera en alguns retrobaments, però Levinson sembla més preocupat per passar-s’ho bé creuant gèneres (el que va començar com a tèrbol drama adolescent té ara parts de comèdia d’acció, thriller de narcotràfic i tragicomèdia de strip club) i cultivant una sàtira de Hollywood, la cultura pop i la societat nord-americana no tan afilada com vol creure.

El que no es pot negar és, una altra vegada, el poder cinematogràfic del projecte. La nova llibertat dels personatges es tradueix en plans oberts i paisatgístics que mereixen ser vistos a la pantalla més enorme. Certa èpica western oneja en l’aire. Bona part de la temporada s’ha rodat en 65 mm, un format d’altíssima qualitat rarament utilitzat en cine i menys encara en televisió. Cada capítol és un festí visual important, un objecte estètic cuidat al detall que a estones no costa tant imaginar projectat en un museu.