El ‘Permagel’ de Maria Rodríguez

L’actriu s’enfronta al seu primer monòleg, una adaptació de la novel·la d’Eva Baltasar dirigida per Victoria Szpunberg que s’ha prorrogat fins al 28 de juny per l’alta demanda. Hi ha curiositat per veure com es trasllada al teatre la història d’una dona lesbiana al límit que flirteja amb la idea del suïcidi.

«L’obra és una espècie de món entre l’oníric i el malson», destaca l’actriu

El ‘Permagel’ de Maria Rodríguez
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Maria Rodríguez Soto s’enfronta al seu primer monòleg, Permagel, basat en l’exitosa novel·la d’Eva Baltasar i dirigida per Victoria Szpunberg a l’Espai Texas de Barcelona, on s’estrena avui. El bon ritme de venda d’entrades abans d’aixecar el teló ha portat a prorrogar l’obra fins al 28 de juny, un mes més del previst. No és estrany, ja que la novel·la va ser una bomba que va catapultar Baltasar, que fins aleshores només havia publicat poesia, i tant la protagonista com la directora compten amb un gran reconeixement.

Totes dues van presentar els seus últims treballs al Teatre Nacional de Catalunya, on Szpunberg, dramaturga a més de directora, va estrenar l’aclamada obra autobiogràfica La tercera fuga la temporada passada a la Sala Gran mentre que Rodríguez va fer La reina lloba fa alguns mesos a la Sala Petita. Totes dues havien col·laborat en els seus començaments en l’estrena de l’obra de Szpunberg La marca preferida de les germanes Klausman, al Tantarantana el 2010. I ara es retroben de nou en una sala amb un petit escenari: el quadrilàter central de l’Espai Texas amb cent espectadors a cada costat.

Per a totes dues ha sigut agradable tornar a treballar juntes amb una obra que suposa tot un repte, especialment per a Rodríguez, que mai havia pujat sola a escena. La protagonista de Permagel és una dona lesbiana que està asfixiada per la pressió de la família i per no encaixar en aquesta vida. La seva manera de parlar del seu cos, del plaer, de la sexualitat i de la maternitat contrasten amb la seva obsessió per la mort i amb la seva fascinació per imaginar el seu suïcidi.

Més enllà d’aquest brutal personatge, Rodríguez encarna d’altres amb qui la protagonista es relaciona, entre ells la seva mare controladora, protectora i una germana que és tot l’oposat a ella. Passar d’un personatge a l’altre no és fàcil, però vist l’aperitiu de dos passatges de l’obra que va oferir a la premsa a l’Espai Texas, es nota que Rodríguez està llesta per a aquest gran desafiament artístic. "Permagel és un univers en si mateix: és meravellós i duríssim, una mena de món entre l’oníric i el malson, però amb una realitat aclaparadora", va assenyalar en una conversa a l’Espai Texas. Destaca que si alguna cosa li ha agradat de l’obra és que "parla de coses que no tan sols veure en teatre, sobretot la confessió d’algú que explica que vol suïcidar-se i com l’imagina". Segons assenyala, el seu personatge "està molt al límit". Interpretar-lo ha sigut complicat. "Hi ha una part de valentia i alhora una altra de desesperació, amor, ruptura interna".

Ella, com la resta de l’equip, creu que parlar de treure’s la vida no hauria de ser tabú, sinó tot el contrari: "Parlar de salut mental o suïcidi permet que puguem tenir eines per ajudar una persona que travessi aquest procés o un familiar que l’hagi acompanyat. Això sempre és positiu".

Szpunberg, que no sol fer adaptacions, ha modificat l’estructura de la novel·la però s’ha mantingut molt fidel a l’original. Amb l’ajuda del seu fidel aliat Albert Pijuan, ha intentant respectar la mirada poètica i l’humor del llibre. L’acció transcorre en un espai asèptic, tot blanc, que recorda una habitació d’hospital en les parets del qual també es projecten imatges. L’escenografia és de Paula González Infante.

Notícies relacionades

Dones potents

Tres potents dones d’entre 39 i 52 anys, Maria Rodríguez, Victoria Szpunberg i Eva Baltasar, han fet possible aquesta nova obra teatral, coproduïda per BARC i per Dagoll Dagom, que després de les funcions a l’Espai Texas farà gira per Catalunya a partir de la temporada vinent. Com a autors, Szpunberg i Baltasar comparteixen algunes similituds. Tant una com l’altra han sigut premiades i reconegudes pel seu treball que han vist traduït a altres idiomes. Hi ha una connexió entre les obres de Szpunberg, creadora de peces teatrals com L’imperatiu categòric (2024), El pes d’un cos (2022) o La màquina de parlar (2007), i Baltasar, una poeta que amb Permagel (2018) va inaugurar un tríptic que ha completat amb Boulder (2020) i Mamut (2022).