‘Camí de cabres’: un pòdcast bestial
Recentment he afegit a la meva llista de pòdcasts favorits un que m’ha robat el cor i del qual m’he convertit en un fidel seguidor. ¿De què va? Poden pensar que es tracta d’un pòdcast amb molts seguidors, en què es realitzen preguntes sorprenents a persones conegudes, que com a podcast modern té un impacte molt visual. Doncs no. Res d’això. És un pòdcast d’àudio, només d’àudio, que aprofundeix en la vida rural, de tornar als orígens i en què la paraula i la banda sonora en general componen màgia. Es diu Camí de cabres, i l’emet Catalunya Ràdio sota la plataforma 3Cat.
Els presentadors són Marc August Muntanya i Martí Albesa, i la veu en off l’aporta Neus Asín. Una veu en off amb una dicció impecable, un to adequat i que emboliqui al relat és molt important perquè la narrativa final sigui impecable. I com diu en la seva proposta oficial, "Camí de cabres és un programa que existeix gràcies a la generositat del món rural que ens obre les portes de casa".
Fins ara s’han emès set episodis –Temps de cireres, Temps de tondre, Temps d’abelles, Temps de sega, Temps d’anar a muntanya, Temps d’horta, Especial: aprendre i explicar…– d’un pòdcast amb uns capítols que acostumen a començar amb sons naturals del món rural… amb sons reals de tractors, d’ocellets, d’animals en què es transparenten perfectament cadascun dels seus matisos amb la calma, perquè al camp no hi ha pressa.
A Camí de cabres s’explica el valor de les mans de les persones i com aquestes realitzen treballs quotidians i que sovint passen desapercebuts. No és com tornar als orígens: és tornar a uns orígens que per a moltes persones continuen sent un modus vivendi prioritari.
Crec que no seria mala idea que aquesta proposta anés realitzant una progressiva adaptació a les imatges, per convertir-se en una entrada a una plataforma, i posteriorment en un programa de televisió.
En fi, que en la meva llista de pòdcasts favorits i imperdibles, entre d’altres, hi ha La Renaixença del Peyu i la seva tropa, la doble versió del pòdcast futboler de La Libreta de Van Gaal i Saber y empatar, amb Miguel Gutiérrez, Antonio Pacheco i Carlos Marañón, i Las noches de Ortega, de Juan Carlos Ortega, de qui adverteixo que cada dia a TikTok li estan suplantant els seus gags i continguts… ¡i no passa res! No dubtin que de tot això reflexionaré ben aviat en aquesta columna.
