La vida, segons Pau Donés

Desestigmatitzar el càncer i transmetre un missatge positiu. Aquesta és la idea de 'Jarabe contra el cáncer', emocionant documental, dirigit per Albert Solé ('Bucarest, la memòria perduda' ) sobre l’enteresa amb què el músic català Pau Donés afronta aquesta malaltia, i que avui estrena el canal #0 (22.00 hores), de la plataforma de televisió de pagament Movistar+.

En aquesta producció, Pau Donés explica com se sent davant una malaltia que, com diu ell, és molt seriosa, però una malaltia més al capdavall, i amb la qual s’ha d’aprendre a conviure i de la qual cada dia hi ha més esperances de tirar endavant. «Jo no soc dels que s’arronsa davant les adversitats. Més aviat tot al contrari –explica el conegut músic en el documental–. Acostumo a plantar-li cara a la vida, ¿oi? Per a les coses bones i per a les dolentes. ¿I ara quina toca? Doncs ara toca veure què passa amb el càncer, ¿no? Sense drama. Perquè no n’hi ha. No és que m’estigui fent el xuleta ni el dur, és que soc així».

El dia a dia en la lluita

'Jarabe contra el cáncer' és el retrat de la lluita diària del líder del grup musical Jarabe de Palo des que se li va diagnosticar la malaltia (l’agost del 2015) i el seu tractament en un gran hospital públic (Vall d’Hebron, a Barcelona). A través de les seves reflexions (gravades en autofilmat) sobre la seva experiència, la de dos pacients més, el Marc i la Meritxell i la d’una infermera, la Carol, el documental mostra l’univers de metges, investigadors, infermers, portalliteres..., d’una gran ciutat sanitària. També segueix les converses a les sales de quimioteràpia, una manera de treure dramatisme a aquesta dura fase de la batalla, molt en la línia de com Donés està afrontant aquesta situació.

«El Pau va comunicar públicament que tenia una malaltia molt greu i ho va fer sense dramatitzar, buscant desestigmatitzar els malalts de càncer –explica Albert Solé, director del documental–. Com diu ell, és una malaltia molt seriosa amb la qual s’ha d’aprendre a conviure».

Solé se sent especialment vinculat a Donés per la seva manera d’afrontar la malaltia. «Durant els últims anys he viscut molt de prop la lluita d’alguns amics íntims. Alguns se n’han sortit, d’altres no, però el cert és que, com acostuma a passar, la proximitat a la malaltia t’obre una àrea de coneixement i una experiència nova –explica el periodista català–. La lluita contra el càncer fa sortir el millor de cada persona i és una metàfora poderosa sobre com es reordenen les prioritats de la pròpia existència».

La reivindicació

Notícies relacionades

Variants tòxiques, la tele i la pols blanca

Valències de l’hafni, o com perdre 100.000 euros

«Aquest projecte va néixer amb la voluntat de trencar tòpics i treure pors sobre l’oncologia –afirma Solé–, però també de reivindicar, no tan sols la lluita dels mateixos pacients, sinó també la de metges, infermeres, investigadors, personal tècnic i administratiu d’un gran hospital com és el de la Vall d’Hebron.

Una reivindicació que comparteix i expressa agraït el mateix Pau Donés en la producció: «A tota la gent de l’hospital, moltes, moltes, moltíssimes gràcies, per tractar-me a mi i a tota la gent que heu tractat, i estimat i curat. I també destaco l’equip de metges que m’han tractat a mi que, a part de turmentar-los i fer-los la vida impossible, doncs bé..., també m’han fet molt bones coses i m’han salvat la vida. Així que, gràcies a vosaltres també».