Ana Morgade: "El primer que vaig fer a l'arribar a Barcelona va ser aprendre català"

Ana Morgade (Madrid, 1979), la presentadora de les ulleres sense vidres des que treballava amb Buenafuente a La Sexta, no para. A les seves col·laboracions a 'Zapeando' i 'El hormiguero', ara hi ha sumat el seu paper de mestra de cerimònies a 'El club de la comedia''El club de la comedia'. Sense comptar que fins fa unes setmanes era la sarcàstica Cata d''Olmos y Robles' a TVE-1. 

Ha arribat a 'El club de la comedia' per rellevar Alexandra Jiménez i Eva Hache. ¿La preocupen les comparacions? No, perquè, per a mi, Eva Hache ha sigut i serà la millor presentadora d''El club de la comedia'. Així que jo, com a molt, aspiro a ser la segona millor presentadora del programa.

¿És un plus que les últimes tres presentadores d''El club de la comedia' hagin sigut dones? Perquè abans va ser territori masculí, amb Javier Veiga, Emilio Aragón i El Gran Wyoming. És una cosa que s'ha de seguir potenciant. A mi em sembla fantàstic que es posin noies al capdavant d'aquests programes perquè, d'alguna manera, és una manera de visibilitzar que hi ha moltes còmiques poderoses a Espanya que poden ocupar aquest lloc i que, a més, no ho fan perquè siguin dones, sinó perquè són bones professionals. 

En aquest programa... ¿els monòlegs els preparen els actors o els escriuen els guionistes? Normalment, és Globomedia qui s'encarrega dels monòlegs del presentador per donar continuïtat i varietat de temes al programa, perquè ells controlen també els temes que porten els convidats. El que passa és que sempre parlem de directe, i en aquest sentit els guionistes són molt flexibles i m'han deixat fer els textos molt meus.

¿Vol dir que pot improvisar? Sí. Quan treballes en directe, no pots evitar que apareguin coses improvisades o imprevistes. I més havent-hi el públic aquí, perquè pots jugar amb les seves reaccions. A vegades hi ha temes que han funcionat bé i un s'allarga més del compte.

¿Què la fa riure, a vostè? Els meus pares. Ric molt amb ells, són molt graciosos. El que passa és que no s'han dedicat a l'humor i també els ho agraeixo, perquè si no jo no podria fer això, estaria a la seva ombra.

O sigui, que el seu humor és herència familiar. Absolutament. Crec que és una cosa que es viu des de casa.

Vostè és madrilenya, però ¿sabia que molta gent creu que va néixer a Catalunya? Molta gent pensa que sóc catalana perquè m'han sentit parlar en català. Vaig tenir la sort d'anar per feina a viure a Barcelona durant gairebé tres anys [quan va treballar amb Buenafuente a La Sexta] i el primer que vaig fer va ser aprendre català.

¿Li va costar? En realitat, no. És el millor que podia fer vivint a Catalunya, tenint un idioma fantàstic que està molt relacionat amb la cultura i amb el teatre, que m'entusiasma. Haver d'estar sempre supeditada a veure obres que ja conegués per poder entendre-es em semblava una pena. Així que el primer que vaig fer va ser aprendre català. En realitat, és tan senzill com tenir interès. Si estàs al carrer, el parla tothom, l'únic que has de fer és prestar atenció.

Amb Buenafuente va sortir també això de posar-se les ulleres. Perquè vostè portava lentilles. Duia lentilles i com que sóc molt desastre, la meitat dels dies se m'oblidaven, me'n queia una i no tenia reemplaçament… Després de més d'un any treballant amb Andreu li vaig dir: "No pot ser que tots porteu ulleres menys jo, ¿et sembla bé si me'n poso?". Em va dir que sí, però si ho convertíem en un esquetx. Em van imposar les ulleres com si fos una espècie de congregació a l'estil maçó. 

Però portes ulleres sense vidres. Perquè després vaig descobrir que els vidres fan molts reflexos i es perd expressivitat i vaig decidir arribar a la fórmula més que enrevessada i sofisticada de portar lentilles i ulleres sense vidres. ¡Té molts avantatges! 

¿Es veu reflectida en algun dels concursants de 'Tu cara me suena', on vostè va participar la temporada passada? M'hi sento reflectida quan veig que s'ho passen bé. És una cosa que jo crec que vaig aconseguir fer en totes les actuacions, fins i tot amb els nervis i el patiment previ. 

Vostè hi va arribar per posar-hi el toc humorístic amb Sílvia Abril i després la vam veure fins i tot guanyar una gala com a Nancy Sinatra. Al principi un té la sensació que farà el que pugui, però a poc a poc vas veient els teus propis progressos i això et comença a incentivar i t'enganxa. 

¿En el seu dia a dia és tan frenètica com fa la sensació a la tele? Sóc una persona bastant normal, intento passar bastant desapercebuda i descansar. 

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

¿Què veu vostè a la tele? Estic enganxada a moltes sèries. Estic veient l'última temporada de 'Black mirror', sóc molt fan de 'Juego de tronos', em flipa 'El Ministerio del Tiempo' i em va doldre molt que 'Vis a vis' no tingués tercera temporada.

Vostè que treballa a 'Zapeando'... ¿quan fa zàping? De zàping poc. Tinc molt clar el que vull veure i quan.