Els iranians celebren la mort de Khamenei: «Sento por però també alliberament»

Ali acaba d’arribar a Turquia des del seu país; parla lent, pensatiu. Entre les seves paraules treu una ràbia reprimida des de fa temps, que just ara comença a aflorar. «El meu millor amic va ser executat durant les protestes. El van matar allà sense més ni més. No els va costar res. No els va importar res. Tant de bo aquest gos d’Alí Jameneí pateixi en la mort el que ens ha fet patir a nosaltres en vida», afirma aquest jove en veu baixa, encara sense poder creure’s el que ha passat.

El que ha passat és l’inici d’una intervenció a gran escala per part d’un Estats Units i Israel que, a la primera de canvi, per sorpresa, van aconseguir matar el líder suprem iranià i gran part de la seva cúpula militar i política més pròxima. El cop ha sigut enorme per a l’Iran, malgrat que feia mesos que el país es preparava. Teheran reclama venjança.

«He sortit per una competició internacional –Alí no vol explicar quina ni de quin tipus, per evitar ser reconegut–, però el meu cap no para de donar voltes. Només vull tornar; estar amb els meus pares i assegurar-me que estan bé. ¿Saps el que és no poder parlar amb ells perquè no hi ha internet, mentre veus les imatges dels atacs aeris?», diu el jove.

Segons el Govern iranià, els EUA i Israel han atacat la gran majoria del país, i els morts civils sumen ja més de 200. Però les imatges que surten de l’Iran –les poques que ho aconsegueixen, amb internet bloquejat– mostren, a més de destrucció i bombardejos, també aclamacions i celebracions. Encara tímids.

«Em vaig assabentar de la mort de Khamenei aquest dissabte a la nit, quan em va trucar una amiga per dir-m'ho. Encara ara, hores després, em fa por creure-m’ho i acabar decebuda», assegura Maria, una armènia de nacionalitat iraniana.

La notícia ha sigut confirmada pel Govern iranià. Khamenei ha mort i la transició cap a un altre líder suprem ja ha arrencat. I tot i així, tot continua igual per a aquesta dona. «No sabem qui el substituirà, i em sembla que igualment, el que arribi, si no és del gust d’Israel i dels EUA, morirà de totes maneres. Els atacs seguiran. No li veig el final», diu la dona, que ha perdut també el contacte amb la seva família dins de l’Iran a causa de les restriccions d’internet dins del país persa.

«Estic molt preocupada, perquè continuen bombardejant punts de Teheran. Aquest diumenge hem vist a les notícies dues explosions. Una a prop de casa meva i una altra a prop de la casa de la família el meu marit. I sense connexió no ens arriben notícies de la família. No sabem si estan bé o no. Així que sí: som entre l’alliberament i l’alegria per la mort de Khamenei i la por pel que pugui passar ara. És una sensació molt difícil de descriure», continua la María.

Suport social


Segons recomptes dels mateixos iranians, tot just una petita minoria de la ciutadania del país persa recolza –tot i que molt ferventment– al règim de la República Islàmica. Són prop de 13 milions de persones, és a dir, el 20% de la població adulta iraniana, d’acord amb els vots en les últimes eleccions de fa una mica més d’un any

Aquest percentatge és el que ha sortit aquest diumenge a plorar, protestar i clamar venjança per l’assassinat de Khamenei als carrers de tot el país. L’altra part de la població, tot i que sense grans moviments de moment, ha celebrat des de les seves finestres cridant l’eslògan més utilitzat en les protestes durant els últims anys, ‘Mort al dictador’. El dictador, per descomptat era Khamenei, i la mort ja li ha arribat.

Notícies relacionades

Després de la mort de l’aiatol·là Khamenei, ¿qui mana ara a l’Iran?

Israel bombardeja el cor de Teheran mentre l’Iran redobla els seus atacs i promet l’operació «més ferotge de la història»

«Jo crec que arribarà el moment en què la gent intenti sortir de nou als carrers. La ràbia s’està acumulant en la població. Veure com l’home intocable mor així de fàcil té un impacte sobre nosaltres», explica la María.

«Què malament ha d’estar un país perquè la seva gent arribi a estar d’acord que un altre país estranger els bombardeja», diu Ryma, una irania exiliada a Espanya. Hi ha una dita persa que ens descriu a la perfecció: «Quan l’aigua està un pam per sobre del teu cap i t’enfonses, tant se val si a sobre hi ha només un pam o 20 metres». En aquesta situació estem els iranians».