El conflicte entre els EUA i l’Iran reobre el fantasma del petroli a 80 dòlars i vaticina una obertura defensiva a les borses

El risc clau no està tant als barrils iranians (Iran produeix menys del 3% del subministrament mundial) com a l’estret d’Ormuz, per on transiten uns 21 milions de barrils diaris de cru i derivats. Tal com recull Financial Times, el mercat pot absorbir la pèrdua puntual de cru iranià, però no un bloqueig prolongat d’aquesta ruta estratègica.

Petroli: ¿pujada puntual o xoc d’oferta?

Els experts consultats per EL PERIÓDICO coincideixen que la reacció inicial serà alcista. Javier Molina (eToro) adverteix que cada escalada a l’Orient Mitjà activa de forma automàtica una prima de risc geopolítica, fins i tot sense tancament efectiu d’Ormuz. La mera amenaça és suficient per tensar el preu.

No obstant, José Carlos Díez, economista, rebaixa el dramatisme. No veu el barril en 85 dòlars i recorda que en episodis anteriors la tensió va durar hores. Segons el seu parer, estem en un moment de baixa aversió al risc i l’Aràbia Saudita té capacitat per elevar producció i estabilitzar el mercat.

En una línia similar, l’economista Javier Santacruz remarca que la diversificació actual de fonts energètiques esmorteirà l’impacte. L’OPEP, a més, es reuneix aquests dies amb marge per ajustar oferta si fos necessari.

Més cautelós és Arnau Montserrat, tècnic de mercats financers independent i col·laborador a C4E.Club, que recorda que les borses són a màxims i que el mercat ve de setmanes de pujada en matèries primeres. Un repunt sostingut del cru podria traslladar-se a la inflació i reobrir el debat sobre els tipus d’interès, un còctel menys benigne per a la renda variable.

En el cas d’Espanya, l’impacte directe és limitat. La Unió Europea manté sancions sobre el cru iranià i les importacions són pràcticament inexistents. No obstant, el petroli és un mercat global: si el Brent puja pel risc a l’estret d’Ormuz, les refineries europees paguen més, tot i que no comprin un sol barril a Teheran. La diferència no està en l’origen del cru, sinó en el preu internacional. I aquest és el canal pel qual podria arribar l’impacte, via carburants i inflació energètica.

El consens apunta a una obertura amb biaix defensiu aquest dilluns. Energia i defensa podrien liderar avenços, mentre aerolínies i consum patirien per l’encariment del combustible. També s’anticipen fluxos cap al dòlar i els bons.

Des de Bankinter assenyalen que el front Iran-EUA és l’únic factor fora del guió macro positiu (ocupació sòlida i resultats tecnològics robustos) capaç de trencar l’optimisme recent.

Les anàlisis previ de Pedro del Pozo, director d’Inversions Financeres a Mutualitat ja advertia fa uns dies que la resposta iraniana més plausible passaria per "atacs indirectes" o "intents de pressió sobre Ormuz", més que per un enfrontament convencional directe.

¿Episodi acotat o canvi de cicle?

Notícies relacionades

Els iranians celebren la mort de Khamenei: «Sento por però també alliberament»

L’Iran elegeix aquest diumenge un consell suprem de transició després de la mort de Khamenei

La diferència és crucial. Si el mercat interpreta el conflicte com un xoc puntual, la volatilitat serà intensa però breu. Si, al contrari, percep una inestabilitat prolongada a l’Orient Mitjà, el petroli podria escalar cap als 80-90 dòlars, o fins i tot 100 en escenaris més alarmistes, i començar a afectar expectatives de creixement.

Per ara, el cru incorpora incertesa, no escassetat real. El comportament de les pròximes hores, més que el soroll polític, marcarà si aquesta crisi és un sobresalt passatger o l’inici d’un nou règim de risc als mercats internacionals.