Marcos Franz: "A la primera temporada de 'Merlí', fins i tot a mi em queia malament el Gerard"

Marcos Franz (Mataró, 1993), el Gerard de Merlí, no para. Acaba d’estrenar la segona temporada de la sèrie de TV-3, en la qual no està portant gaire bé saber que la seva idolatrada Mònica està sortint amb el Joan, alhora que se sent intimidat amb nova alumna que acaba d’arribar, Oksana. Ha participat a Itàlia a la minisèrie The young Pope (de les cadenes Sky, Canal+ i HBO), protagonitzada per Jude Law i en la qual encarna l’espanyol Angelo Sánchez. Es troba rodant a Praga una nova sèrie per a History Channel. I el 7 d’octubre treu el seu primer projecte musical, l’àlbum Start, del qual ja ha llançat un videoclip de la cançó Tot en ella.

–La primera temporada de Merlí 

–No, la primera temporada va acabar fatal per a ell. De fet, fins i tot a mi em queia malament el Gerard. Veia la sèrie i pensava: «¡Ai, para ja amb el tema de Mònica, que ets un pesat!»

–¿Com evolucionarà el seu personatge en els nous episodis?

–Aquesta temporada m’agrada molt el paper que fa el Gerard perquè descobreix, òbviament gràcies a la filosofia i el Merlí, que es pot desfer d’aquesta obsessió que sent per la Mònica. Es mostrarà més segur de si mateix, ja no serà tan introvertit ni tan nerviós, sinó una mica més calmat i confiat. Per la seva manera de ser tindrà alts i baixos emocionals molt bèsties, però m’ho he passat molt bé interpretant-lo perquè juga un paper interessant.

–La que l’està descol·locant és Oksana (Laia Manzanares), que s’ha marcat com a repte conquistar el Gerard, sobretot sabent que ell està enamorat de la Mònica.

–El personatge d’Oksana és bastant xulo perquè tot li és igual. És una tia molt explosiva, molt directa, cosa que desconcerta alguns companys de classe i fa que la vegin com una noia fosca i misteriosa. Entre ells hi haurà una relació bastant guai.

–¿Què comparteix vostè amb el Gerard?

–Ara tinc 23 anys, però quan en tenia 16 o 17, he de reconèixer que era en un 80% com el Gerard.

–¡I això que la primera temporada no el suportava!

–¡Però ara he canviat! Llavors sí que era molt insegur, molt nerviós i sempre feia una muntanya d’un granet de sorra... i era horrible. M’agrada interpretar-lo perquè és una mica com tornar a reviure aquella edat. De fet, quan estàvem rodant a classe, semblava que tinguéssim 16 anys, que tornéssim a ser uns xavals, i era superdivertit.

–¿Com era d’estudiant?

–Bastant dolent. Passava el curs pelat. Però, bàsicament, perquè em distreia molt. Jo sóc músic i llavors només pensava a tocar la guitarra, volia ser Mick Jagger. Sortia del col·legi i no pensava a fer els deures, no estudiava, simplement escoltava música, tocava. Així que vaig haver d’estudiar fort per passar de curs, i al final ho vaig aconseguir. Ara em penedeixo de no haver estudiat més.

–¿I com li anava la Filosofia?

–Era una assignatura més. No era com les Matemàtiques, que m’agradaven, o l’Educació Física, que la detestava. Era més neutra.

–Després d’haver participat a Merlí

–Sí, m’ha fet veure que és fàcil. El guió de la sèrie està molt ben escrit i el personatge del Merlí fa que sembli fàcil. Ara sento que m’hauria agradat estudiar més aquesta matèria.

–¿Com viu l’èxit de la sèrie, que la gent el conegui pel carrer?

–Al principi em molestava una mica. Sóc una persona una mica tancada en el sentit que m’agrada estar amb les meves coses i no m’agrada gaire que la gent m’observi, m’analitzi i em jutgi. Ara ja he superat tot això i m’és bastant igual. Però el tema de la fama… és una mica superficial perquè, al capdavall, ¿què és la fama? Va amb la professió i s’hi ha de saber conviure.

–¿Com vendria la segona temporada de la sèrie a algú que encara no l’ha vist?

–Filosofia en prime time. Una sèrie que et fa pensar. No sé si sabria vendre-la gaire bé però, sincerament, crec que és una sèrie necessària. El Merlí és necessari.

Notícies relacionades

Setmana apassionant

Omar Ayuso: «A ‘Mariliendre’ he recorregut a les meves armadures del passat per mostrar la falsa seguretat de llavors»

–¿Li hauria agradat un professor com ell, que clavés tanta canya als alumnes?

–Sí, perquè jo tenia uns professors molt avorrits. Llegien, explicaven el temari i et feien un examen. El Merlí m’encanta, és un personatge però, al capdavall, és gairebé real. Quan estàs interpretant a la sèrie, arriba un moment en què t’ho creus i em sembla fantàstic. M’hauria encantat tenir un professor com ell.