Laia Servera: "Info K' va tractar la Via Catalana com qualsevol altra notícia"

Encara que fa poc més d’un mes que ha debutat com a presentadora de l’'Info K', Laia Servera treballa a l’informatiu juvenil del Super3 des del seu naixement, fa 15 anys. Per això la periodista, que continua al capdavant de l’edició i direcció del programa, va viure la controvèrsia en què es va veure implicat l’espai el 2013 quan van cobrir la Via Catalana: «Va ser una barreja de manipulació política i desconeixement del que és l’'Info K'», afirma.

–¿Explicar les notícies als nens és més difícil que explicar-les als adults?

–Crec que sí. Quan companys de la redacció d’informatius vénen a treballar a l’'Info K' s’adonen  de seguida que és diferent i que requereix una concentració i una dedicació, tant emocional com de coneixements, que és molt superior, potser, a la d’altres llocs.

–En el programa sempre han de tenir present que es dirigeixen a una audiència d’entre 8 i 12 anys.

–En els informatius per a adults, cada vegada que hi ha un atemptat a l’Iraq no et pots remuntar als inicis. Així que hi ha una mena de pacte entre l’audiència i l’informador i es va directament al que ha passat en les últimes hores. Nosaltres aquest pacte no el podem tenir, perquè el nen es renova constantment. Primer, perquè els xavals no tenen tanta experiència i necessiten més context de les notícies i, després, perquè el nen que ens veu avui no és el mateix que ens mirava l’any passat, així que hem d’anar a l’arrel de cada una de les notícies. 

–Tot això, intentant captar l’interès del nen.

–Sí, el nostre objectiu no és explicar les notícies puntualment, sinó generar l’interès del nen per saber més i aproximar-se a l’actualitat.

–¿I com generen aquest interès en els nens? Perquè moltes vegades es pensa que els nens no s’interessen per l’actualitat.

–De dues maneres: informant-lo perquè vulgui conèixer més del tema i que se’l respecti com a individu i pugui participar. Si parlem d’una notícia i li preguntem a ell què en pensa, se sent involucrat i implicat amb l’actualitat. Perquè moltes vegades, es fa sortir els nens als mitjans de comunicació per dir: «¡Mira què ha dit, que gra­ciós!» A l’'Info K' els nens no són graciosos, sinó que el que diuen té valor i importància.

–¿En el programa hi tenen cabuda tots els temes, des de la política i els atemptats a les catàstrofes i el sexe?

–Tots. Al principi, es va fer un estudi amb pedagogs i psicòlegs per saber si era convenient parlar, per exemple, d’un atemptat. I es va veure que sí. El problema és quan els nens tenen una informació parcial, quan veuen a l’informatiu dels adults un senyor tirat a terra  i no saben què li ha passat. Això els genera angoixa i por. En canvi, si l’hi expliquen bé i des d’un punt de vista tranquil·litzador, contextualitzant, és positiu. El que no sempre és bo és que vegin qualsevol cosa.

–Per això diuen que una imatge val més que mil paraules.

–Una de les nostres consignes és que podem parlar de tot, però no ensenyar-ho tot. Per parlar d’un atemptat no fa falta veure morts, sang o familiars plorant. Has d’anar a l’arrel de la notícia, explicar què és el que passa, amb unes imatges que no siguin pertorbadores i que al nen no li ocasionin cap trauma, i això és un triple esforç a l’hora de fer el programa. Per això deia que era complicat fer l’'Info K', encara que també és molt agraït.

–Algunes d’aquestes coses que han de tenir en compte quan redacten una notícia pensant que va dirigida a nens no s’expliquen a la facultat de periodisme.

–De la mateixa manera que tampoc t’expliquen a cap facultat com ser pare o mare, i quan el nen et pregunta certes coses recorres al sentit comú.

–Per cert... ¿Vostè té fills?

–No. Però molts companys de l’'Info K' sí, i això ens ajuda moltíssim, sobretot a l’hora de conèixer les seves motivacions. Ara, per exemple, estan molt interessats en els  youtubers. Fa un parell d’anys eren les tauletes.

–Hi deu haver moltes diferències entre el que li interessa a un nen de 8 anys i a un altre de 12.

–L’'Info K' és com 'El petit príncep': té diferents lectures. Depèn del moment en què el llegeixes, interpretes una cosa o una altra. Als 6 anys, prefereixen la previsió meteorològica i les notícies d’animals, a part que també volem generar consciència respecte a la naturalesa, el medi ambient, i per això és un tema que tractem molt.

–¿I què els agrada quan són una mica més grans?

–Llavors els interessen les notícies que expliquen als informatius dels adults, per poder intervenir quan senten una conversa dels pares sobre alguna cosa que ha passat. Això deixa descol·locats els progenitors, i als nens els fa sentir bé, perquè poden participar i aportar coses. Per mi, és un regal que se’ls fa des d’un mitjà públic de cara al futur. I els més adolescents s’interessen pels you­tubers, la música, la moda...

–A Espanya no hi ha cap altre informatiu juvenil.

–Van intentar fer-ne un a Canal Sur però va durar uns mesos. S’ha de tenir clar que no és un producte per tenir audiència, encara que a l’'Info K' la que tenim és bona, sinó un servei que s’ha de donar. A prio­ri, és molt difícil fer-lo atractiu i que un nen, entre una sèrie de dibuixos i un atemptat a l’Iraq, triï  l’atemptat. Nosaltres vam tenir la sort que TVC va apostar per aquest producte i va donar un marge per trobar el nostre espai.

–En canvi, en altres països europeus sí que tenen el seu 'Info K'.

–N’hi ha a França, a Dinamarca, i n’hi ha dos més en què ens vam basar per fer el nostre programa: els del Regne Unit i Holanda, que fa 45 o 50 anys que s’emeten. Aquí, l’'Info K' és una curiositat, mentre que allà està superassumit i és imprescindible. Quan el nen anglès o holandès creix i s’enfronta als informatius dels adults, ho fa amb un 'background' que els xavals d’aquí abans no tenien.

–Abans comentava que és molt difícil fer atractiu el programa a priori. ¿Com ho aconsegueixen?

–Generant l’interès del nen, no tractant-lo de tonto, dient-li que no només pot participar i opinar, sinó que també pot entendre el tema perfectament... A més, fem referències a llibres, pel·lícules, dibuixos, còmics, utilitzem mapes, música que tingui relació amb la notícia i fem concursos  i sortejos a través de la web, que és una eina fonamental. Els xavals també valoren veure nens com ells en altres circumstàncies. Els redactors de l’'Info K' són uns experts a fer-lo atractiu per la forma en què interac­tuen amb els nens, tractant-los de tu a tu.

–El programa es va veure implicat en una polèmica el 2013 quan van tractar la notícia sobre la Via Catalana, en què sortien nens favorables a la independència.

–Va ser una barreja de manipulació política i desconeixement del que és l’'Info K'. En el programa tractem tots els temes, i coses molt més tràgiques i delicades que la política. Per nosaltres, la Via Catalana era notícia, i hi participaven nens. Hi vam enviar un equip i vam parlar amb xavals que van expressar lliurement el que pensaven, com fem sempre.

–Se’ls va acusar de fer sortir nens sense el consentiment dels seus pares. 

–A l’'Info K' no hi surt mai cap nen sense el permís dels pares. Van ser altres mitjans de comunicació ['El Mundo'] que, arran d’aquesta polèmica oportunista, van fer sortir aquests nens al seu diari a cara descoberta explicant a quin institut anaven i on treballaven els seus pares. Això sí que em va enfadar molt. No va passar res gràcies a Déu. Nosaltres no vam donar dades personals dels nois i vam tractar la notícia com hauríem fet amb qualsevol altra.

–També se’ls va criticar que només hi hagués opinions favorables a la independència.

–És que quan va venir el Papa i van anar un centenar de nens a veure’l, aquests nens eren catòlics. No vam anar a buscar nens musulmans o jueus per compensar les declaracions dels altres, és absurd. Per exemple, quan vam fer la notícia del 12 d’Octubre hi havia nens amb una forma de pensar totalment diferent.

–¿Sempre cobreixen aquests actes?

–Normalment, el 12 d’Octubre i l’11 de Setembre no els cobríem mai. Però l’any de la Via Catalana no només ho vam fer nosaltres, sinó també tots els mitjans de comunicació, perquè hi va haver un punt d’inflexió en què les coses van adquirir una importància diferent. El 12 d’Octubre hi havia molts menys nens que l’11 de Setembre, però també hi vam anar perquè consideràvem que era transcendent. Va ocupar menys espai a l’informatiu, perquè la notícia era de menys importància, però també la vam tractar, hi va haver nens i es van expressar exactament amb la mateixa llibertat que els que van aparèixer a la Diada.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

–No obstant, en el programa no sempre parlen de política.

–Per exemple, el procés no el tractem tant com els informatius dels adults, perquè cada dia hi ha una notícia relacionada amb el tema. I nosaltres, de la mateixa manera que quan hi ha una guerra a l’Iraq o amb el tema dels refugiats de Síria no fem una notícia cada dia de l’assumpte, amb el tema sobiranista passa igual. Fem una notícia quan considerem que hi ha un punt d’inflexió, com amb l’arribada del nou president. Potser, el procés l’hem tractat, en un any, en unes quatre o cinc notícies. I ho hem fet quan hem cregut que el nen sentiria parlar a casa seva del tema.