Raquel González: "A la butaca de maquillatge ha guanyat El Sevilla"

Si ahir van notar una alenada suau, càlida i prolongada, sàpiguen que no es tractava d'un altre gir de la meteorologia. Era el sospir de Raquel González (el Prat de Llobregat, 1971), la miraculosa maquilladora de Tu cara me suena, que divendres va embeinar la brotxa després de mesos d'un ritme enfervorit.

-Convertir Falete en Al Bano, Ruth Lorenzo en Jessica Rabbit... ¡Ni a Lurdes! No sé explicar-ne el secret. Surt intuïtivament. Tens una foto i tens la cara d'un actor, amb la seva pròpia expressivitat, i has d'adaptar llums i ombres a la seva estructura òssia.

-Ho pinta simple, però el resultat sorprèn. Aquest ofici, que m'apassiona, també exigeix paciència, humilitat, psicologia.

-Té entre mans material sensible. Si treballes amb un somriure, encomanes bon humor al més divo.

-¿Somriure mentre vas a tota castanya? ¡No sé ni com estic viva! Tot es fa en tres dies. Emproves perruques en tres minuts i mig, poses pròtesis, enginyes solucions. Som McGivers. Aquest any hi ha hagut molt rapat difuminat -per exemple, la Sinéad O'Connor de Ruth Lorenzo, ¡amb la melena que té!-, i això porta molta feina. Però tenen tanta paciència... I han sortit a cantar amb tot el que duien a sobre. La perruca que es va posar Sílvia Abril per fer de Lady Gaga se n'anava cap enrere del pes.

-¿Alguna altra pífia, equivocació, descuit? Ens vam deixar una pinça groga a la perruca de Malena Gracia que portava Ana Morgade. Es movia tota l'estona. I ella i la Sílvia, que estan molt boges, van començar a marcar-se la cara amb un segell de petons i a la pausa no hi havia manera de treure'ls perquè la tinta era permanent.

-¿És gent aplicada l'artista? Falete ha sigut el més intranquil, però ens hem fet farts de riure amb ell. I a Pablo Puyol gairebé el lligo el dia de RuPaul. A la butaca de maquillatge, el premi l'ha guanyat El Sevilla. És un amor. Sempre content, sense presses, deixant-se fer.

-Escolti, ¿d'on li ve la vocació? Em ve de naixement. No tinc precedents. La meva mare cosia a casa, el meu pare treballava a la Seat i jo volia fer Medicina.

-Adéu a la doctora González. Als 17 anys em va fascinar el que m'explicava una esteticista que em tractava l'acné. Ho vaig tenir molt clar. Vaig treballar en una discoteca i al restaurant dels meus pares per pagar-me les classes a l'escola Stick Art Studio. Vaig quedar segona de la meva promoció i em van fitxar com a professora, però no vaig aguantar més de sis mesos. ¡Tenia tantes ànsies de volar!

-Va volar fins al prime time. Però anys més tard la meva mare em va explicar el disgust que va tenir el meu pare per deixar una feina fixa. Començant de zero, vaig anar a parar a Lluvia de estrellas. Després vaig fer tota Operación Triunfo, vaig acompanyar Rosa [López] i Beth [Rodergas] a Eurovisiói vaig seguir amb tota Tu cara me suena.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

-¿No li sap greu estar a l'ombra? ¡En absolut! I menys coneixent de prop el preu de la popularitat. Visc encantada al Prat i el meu lloc és al backstage. M'encanten la música, el cos de ball, els assajos, veure córrer la gent pels passadissos, la quantitat de perruquers i maquilladors que treballen en equip. Al plató em canvia l'ànim.

-¿A fora té vida privada? No tinc parella ni fills. Això facilita les coses. A aquesta última edició vaig arribar d'un any dur: vaig acabar la tercera temporada de Tu cara me suena, vaig anar a fer classes de postisseria a Panamà, em vaig instal·lar tres mesos a Beirut per treballar en la versió libanesa del programa i al tornar vaig començar l'edició de nens. ¡Li vaig agafar una ràbia a les perruques! Només li demano al cel que em mantingui sana.