¿S’ho imaginen?

"Falten només dos minuts per finalitzar el temps afegit. La pròrroga va agonitzant i ens dirigirem, si no passa res inesperat, cap a una tanda de penals no apta per a cardíacs. El Barça mira de progressar per banda, Modric talla la pilota a la zona dreta de la seva defensa, prospera cap a la seva esquerra i, en una maniobra arriscada, intenta la passada cap a la posició de Brahim, lliure de marca; la pilota va lenta. ¡Li falta tensió a aquesta passda! Kounde, ambiciós, continua creient i, abandonant el seu carril, intercepta la pilota; Bellingham, esgotat, ha desatès la seva vigilància. Kounde prospera, arma la cama, xutarà i... ¡Apagada! La Cartuja queda a les fosques i el francès, sense la visió de la pilota... s’atura. De Burgos Bengoetxea xiula i interromp el partit. ¡No es veu absolutament res i estaríem del tot en penombra si no fos per la il·luminació d’emergència dels passadissos d’entrada i sortida de les grades! ¡No recordo un moment més rocambolesc, narrant la final d’un campionat de futbol!".

Notícies relacionades

El Barça de Flick, un equip històric, un equip memorable

La bufetada de sempre

Òbviament, i desgraciadament per a la parròquia blanca congregada a La Cartuja o disseminada per tot el territori espanyol, el final va ser un altre, i l’electricitat no només no va caure a Sevilla, sinó que una autèntica fogonada va sortir disparada de la bota dreta del lateral francès per perforar la meta defensada per un Courtois que, fins i tot llançant-se de manera desesperada cap a la seva dreta, no va poder evitar que la fe de Jules Kounde es convertís en el tercer gol blaugrana i en la trenta-dosena Copa del Rei per al club català.

I quan els escric aquesta faula d’una hipotètica apagada a Sevilla, que gràcies a Déu no es va donar dissabte passat a les 00.41 minuts, sinó dilluns al migdia, el meu problema és pensar com diantre faré arribar aquesta columna a la redacció d’EL PERIÓDICO perquè la publiquin. Respirin tranquils. Si són culers, segur que donen per bo haver de tirar alguns aliments del congelador, a canvi, han pogut viure, sens dubte, un dels moments més elèctrics de la recent història blaugrana.