¿S’ho imaginen?

"Falten només dos minuts per finalitzar el temps afegit. La pròrroga va agonitzant i ens dirigirem, si no passa res inesperat, cap a una tanda de penals no apta per a cardíacs. El Barça mira de progressar per banda, Modric talla la pilota a la zona dreta de la seva defensa, prospera cap a la seva esquerra i, en una maniobra arriscada, intenta la passada cap a la posició de Brahim, lliure de marca; la pilota va lenta. ¡Li falta tensió a aquesta passda! Kounde, ambiciós, continua creient i, abandonant el seu carril, intercepta la pilota; Bellingham, esgotat, ha desatès la seva vigilància. Kounde prospera, arma la cama, xutarà i... ¡Apagada! La Cartuja queda a les fosques i el francès, sense la visió de la pilota... s’atura. De Burgos Bengoetxea xiula i interromp el partit. ¡No es veu absolutament res i estaríem del tot en penombra si no fos per la il·luminació d’emergència dels passadissos d’entrada i sortida de les grades! ¡No recordo un moment més rocambolesc, narrant la final d’un campionat de futbol!".

Notícies relacionades

Norris s’imposa en el caos causat per la pluja a Silverstone

Hoek s’endúl’or júnior europeu i bat el rècord de 100 lliures espanyol

Òbviament, i desgraciadament per a la parròquia blanca congregada a La Cartuja o disseminada per tot el territori espanyol, el final va ser un altre, i l’electricitat no només no va caure a Sevilla, sinó que una autèntica fogonada va sortir disparada de la bota dreta del lateral francès per perforar la meta defensada per un Courtois que, fins i tot llançant-se de manera desesperada cap a la seva dreta, no va poder evitar que la fe de Jules Kounde es convertís en el tercer gol blaugrana i en la trenta-dosena Copa del Rei per al club català.

I quan els escric aquesta faula d’una hipotètica apagada a Sevilla, que gràcies a Déu no es va donar dissabte passat a les 00.41 minuts, sinó dilluns al migdia, el meu problema és pensar com diantre faré arribar aquesta columna a la redacció d’EL PERIÓDICO perquè la publiquin. Respirin tranquils. Si són culers, segur que donen per bo haver de tirar alguns aliments del congelador, a canvi, han pogut viure, sens dubte, un dels moments més elèctrics de la recent història blaugrana.