La final

A excepció de la retransmissió del funeral del papa Francesc, TV3/3cat va dedicar una bona part de la programació de dissabte a la final de Copa, amb l’emissió dels diferents TNs des de l’estadi de La Cartuja. Si bé és cert que els preliminars van ser informativament molt suculents amb la renúncia del Reial Madrid a no assistir a l’àpat oficial previ a la final (un detall lleig), desobeir les normes de la Federació Espanyola d’oferir el seu entrenador i un jugador a la roda de premsa prèvia al partit (cosa que xoca amb l’habitual distinció blanca), i emetent un comunicat diverses hores abans de la final en què criticava unes declaracions que el mateix àrbitre havia fet el dia anterior i amagava el conat de no presentar-se a la final.

Comentava el periodista Jordi Grau, que al meu entendre va estar molt bé i que no es va deixar portar per l’eufòria de la marea blaugrana que recorria els carrers de Sevilla malgrat que va haver de recórrer al: "falten dues hores i quaranta minuts perquè comenci el partit"; o bé "la notícia és que fa deu minuts que s’han obert les portes de l’estadi...".

Mirin, i parlo per experiència, tot i que passin les hores i no es produeixin grans novetats, en jornades així resulta normal proporcionar a cada anècdota la categoria de notícia. I entre entrevistes a seguidors, muntatges dels vídeos que enviaven els espectadors i quatre analistes, el programa especial s’anava nodrint de contingut. Ahir diumenge les xifres d’audiència van donar la raó. Com que ignorem quan es disputarà la pròxima final entre Barça i Madrid, si jo fos el director de TV3, que per sort no ho soc, hauria apostat pel mateix especial.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Aquest megaprograma em va recordar aquella final de la Copa d’Europa en la qual el Dream Team de Johan Cruyff es va enfrontar al Milan en l’anomenada "Final del segle" de l’any 1994, en la qual el Canal 33 va dedicar, gairebé com abans-d’ahir, les 24 hores prèvies.

El relat va anar a càrrec d’Àlex Castells, que com sempre va ser impecable. A Àlex mai li falta un verb ni mai li sobra un adjectiu. A TVE1 crec que alguns dels comentaris que va realitzar Juan Carlos Rivero no lligaven amb l’equidistància que hauria de tenir una cadena pública estatal i tant Chapi Ferrer com Luis Milla van tenir poc marge per dissimular, mentre que en la versió DUAL per a Catalunya David Figueira i Lluís Carreras van ser més que correctes.