Final guanyada, final per jugar

L’equip més golejador d’Europa (3 gols per partit) davant del menys golejat (0,4 per partit). Un Barça jove (25 anys de mitjana tindrà el seu onze titular) contra un Inter veterà (30,3). Un semifinalista en ratxa que vola (una derrota en 28 partits i la Copa del Rei conquerida dissabte) davant d’un semifinalista barrat amb quatre partits sense guanyar, sense lideratge a Itàlia i eliminat en la Copa pel Milan. Més contrastos no pot contenir el duel que entre avui i dimarts que ve, entre Montjuïc i San Siro, enviarà el primer passatger cap a Múnic.

Michael Laudrup, Rio Ferdinand, Christian Vieri, Fredrik Ljungberg, Vítor Baía, Darren Fletcher, Massimo Ambrosini, Gilles de Bilde, Ally McCoist… Donarien anys de vida i diners per estar una altra vegada a la gespa, participant de nou en un fabulós partit com els futbolistes que van ser abans que haver de comentar-ho des de les grades amb la mateixa targeta que els 645 periodistes acreditats.

El privilegi d’altres

El privilegi pertany ara a les noves generacions. A un Lamine Yamal de 17 anys, a punt de complir ¡100 partits! amb el Barça, i que diu haver perdut la por en un parc de Rocafonda. A un Lautaro Martínez que als 27 és un històric de l’Inter. A un Fermín López que "sempre és una opció" per a Flick de ser titular en el Barça. A un Henrikh Mkhitaryan que als 36 anys assumeix que és la seva última oportunitat de guanyar la Champions. A un Pedri que s’enfrontarà a Nicolò Barella per apropiar-se de la pilota, en un duel sense color en aquesta faceta.

El Barça compareix davant el gruix de l’afició sense que li puguin tributar l’homenatge que es mereix pel títol de Sevilla, perquè ho impedeix el cerimonial de la UEFA. Més xiulets per això, potser.

Net de ment, potser no fresc de cames, es prepara l’equip de Flick per disputar la semifinal sis anys després de l’última, que va encarrilar de meravella amb un demolidor 3-0 i que es va deixar arrabassar amb l’encara dolorós 4-0 de Liverpool amb mig equip mirant les musaranyes al córner letal de l’eliminació.

Un excel·lent motiu perquè Marc-André ter Stegen parli als seus companys des del centre del vestidor. És l’únic que pot explicar com es llança per la borda una oportunitat única com la que se’ls presenta d’arribar a una final. La del 2025 es juga a Múnic. "Per a tothom és un somni arribar allí", va comentar Flick, que va al·ludir a aquest doble destí: la final i la ciutat de Múnic.

El protocol del retard

L’entrenador va mirar d’eliminar somiejos i els calius d’eufòria que es mantinguessin a la tornada de Sevilla. A l’equip l’esperen nous desafiaments. Flick va repetir el protocol d’altres moments crucials, com la vigília de la semifinal copera amb l’Atlètic de Madrid i la dels quarts de final amb el Borussia Dortmund. Hi va haver una llarga sessió d’anàlisi de vídeo i xerrada que va retardar l’inici de l’entrenament al camp; la sessió interna també és part de l’entrenament per al tècnic alemany, que després es va irritar al veure un grupet que va sortir tard al camp.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

"Quan guanyes una final al Madrid és molt especial, però estem centrats. La final de la Champions és la més important del calendari", va opinar Flick, que va garantir que els jugadors estan enfocats en el duel davant l’Inter.

"Hem parlat del que hem de canviar, perquè ells al centre del camp tenen cinc jugadors, i de com ho hem de gestionar", va explicar l’entrenador, que va alertar dels seus contraatacs i va parlar de la importància de reduir els errors en la possessió. "Tenen uns automatismes molt bons i hem de protegir alguns espais que són molt importants", va avisar.