EN 3 MINUTS
«Castella-la Manxa té molt humor»
-Aquesta nova sèrie és una tornada als orígens de l'humor que els caracteritza. ¿Potser Museo Coconut no va donar el resultat esperat?
-No. Creiem que Museo... ens va quedar bastant bé i estem contents amb el resultat. Però el canal volia que féssim un punt i a part i tornéssim als esquetxos. Va ser un acord i no part d'una estratègia o una reflexió del grup. Van dir: «Volem Museo..., però també esquetxos. Si aquesta era la condició, ¡ves quin problema més gros!
-Retorno a Lilifor s'emet en un canal minoritari, com és Neox. ¿Això els preocupa?
-Sempre ens hem mogut molt a gust en aquesta mena de canals petits. Nosaltres veníem de Paramount Comedy, en què tots fèiem de tot. Estem acostumats a produir amb el que ens donen. Preferim estar en projectes petits abans que en uns altres en què l'exigència sigui més gran.
-¿Per això van acceptar l'oferta de treballar a La 2 de TVE, el 2007?
-Hi vam treballar molt bé fent Muchachada Nui. Hi va haver un canvi en la direcció de TVE, que va ser la que ens va contractar i que va entendre que s'havia d'invertir diners a La 2 per augmentar la producció pròpia i fer-la competitiva.
-Per cert, ¿vostès són gairebé tots d'Albacete?
-Raúl Cimas, Ernesto Sevilla i jo. Julián López és de Conca, i Carlos Areces, de Madrid.
-Abans no hi havia humor manxec i ara arrasa: José Mota, vostès...
-I Millán Salcedo també.
-¿Es pot dir llavors que existeix un humor manxec?
-Sí. A Castella-la Manxa hi ha una certa sornegueria. Als pobles manxecs la gent té molt humor. El manxec en un primer moment és sec, però després té una picardia i una ironia... Hi ha per a nosaltres un referent molt gràfic que és Amanece que no es poco, que José Luis Cuerda, que és d'Albacete, va dirigir el 1988. Barreja l'humor absurd i el costumisme, amb uns referents molt extravagants. Aquesta pel·lícula és un model per a nosaltres.
-¿I amb qui creu que s'identifica més, amb Jaime de Marichalar o amb Lady Gaga?
Notícies relacionades
-Amb Lady Gaga, però Marichalar és un personatge que em desperta molta simpatia, em sembla gairebé un personatge literari, algú que ho va tenir tot i ho va perdre, l'amor de la seva vida, la seva posició... En realitat, Marichalar no ha fet mal a ningú. Bé, es va posar uns pantalons de caixmir, però no crec que sigui delicte. És un paio molt noble amb molt bona premsa.
