TELEVISIÓ I MAS

Noto molts nervis

Noto molts nervis
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

El debat sobre el futur i el poder dels mitjans de comunicació tradicionals, tant els actuals com els venidors, genera molta curiositat i, alhora, bastant desig per part dels que coneixen i els que desconeixen com funciona aquest invent, especialment el de la televisió.

Un d’ells és Marcos de Quinto, un expolític que va militar a Ciutadans i fins i tot va tenir el seu escó de diputat al Congrés durant un any, que va manifestar recentment que desitja presentar-se com a voluntari a ostentar el càrrec de president de RTVE. Per aconseguir-ho, es "compromet a tancar-la en tres mesos, sense cobrar cap sou i que fins i tot pagaria per fer-ho". Com últimament diuen els joves: "wow, wow, wow".

A veure, no soc tan agosarat de donar cap lliçó a aquest altíssim ex executiu, que va estar en una companyia com Coca-Cola durant 35 anys. Vull dir amb això que sembla que en temes econòmics no li va malament la vida i el seu nivell professional atresora una reputació que és difícilment rebatible. Segurament per això pretén aspirar al càrrec d’un organisme amb el desig de carregar-se’l en tres mesos. D’entrada sembla poc congruent: carregar-se la bèstia des de dins.

Notícies relacionades

Però és que la tele... Tantsíssima gent augura a aquest mitjà un futur definitivament fosc i, no obstant, té un poder tan gegantí, tan descomunal i tan incalculable que dubto molt que presidint una corporació com aquesta, que és el més semblant a un ministeri, es pugui o vulgui posar-li fi. Sens dubte un com a president no pot fer el que li doni la gana, perquè, per començar, la seva comesa està sota la supervisió d’un Consell d’Administració, és a dir, que poca broma... La tele és poder.

La capacitat de penetració és tan absoluta i fins i tot tan impensable des de fora, que una vegada dins, allà a la presidència, estic convençut que el mateix Marcos de Quinto ho comprovaria. I m’atreveixo a apuntar, que no a assegurar, que modificaria la seva decisió demorant-la per tres mesos més. I tres més. I tres més. I tot i que entre tots dos crec que tenen pensaments tan diferents, em recorda el diputat d’ERC Gabriel Rufián, quan va dir allò que la seva intenció era estar "com a màxim" 18 mesos al Congrés per proclamar la independència de Catalunya. Aquesta setmana se n’han complert 10 anys.