Benvingut, míster Netflix

Més de 62 milions d'abonats a mig centenar de països van veure al voltant de 10.000 milions d'hores de cine i televisió durant el primer trimestre de l'any 2005. Aquesta espectacular dada podria servir de carta de presentació a Espanya de Netflix, el gegant nord-americà de televisió per internet que desembarcarà al nostre país (també ho ha fet a Itàlia i Portugal) el mes d'octubre vinent amb el repte de canviar la nostra forma de veure els productes audiovisuals en absolutament totes les pantalles que ens envolten: televisors, tauletes, telèfons mòbils, ordinadors... i el que hagi de venir. I tot, per només uns vuit euros al mes. «El preu encara no està del tot decidit, però tenint en compte que a la resta de països d'Europa, on ja ens hem instal·lat, està al voltant d'aquesta quantitat, doncs òbviament no variarà gaire», segons apunta Joris Evers, director de comunicació a Europa de Netflix.

El secret de l'èxit que ha fet de Netflix un gegant als Estats Units (el 40% de les cases d'aquest país estan abonades al seu servei), i que ara li permet afrontar una imparable expansió internacional (el pròxim objectiu és ni més ni menys que la Xina), és el d'haver canviat la forma de mirar la televisió: veure el que vols, quan vols, on vols i com vols. Sembla un somni, però gràcies a internet (i a una tecnologia d'aplicació puntera) és una realitat. I a partir d'aquesta facilitat que ofereix la xarxa, Netflix ofereix tres pilars sobre els quals sustenta el seu èxit comercial, i que també aplicarà a Espanya: «Uns continguts interessants, una web amb una interface d'ús molt senzill i accessible i, és clar, un preu que és realment baix per al que s'ofereix», enumera Evers, que assegura que no es plantegen aconseguir un èxit immediat en el seu desembarcament a Espanya. «Igual que als Estats Units, treballarem amb una visió de futur-explica el directiu-. La primera fase consisteix a assentar la marca i consolidar-la, i això requereix temps… Als Estats Units hem trigat set anys a tenir el 40% de les cases abonades. Si aquesta evolució es repeteix a Espanya, ¡doncs seria fantàstic!»Un dels pilars de Netflix és precisament el seu contingut, però les incongruències del mercat audiovisual faran que dues de les seves sèries més preades i conegudes de producció pròpia, House of cards i Orange is the new black, no les pugui oferir al seu catàleg, ja que per a Espanya els drets els té la competència (Canal+). «Sí, és una llàstima, però quan vam començar a produir sèries no sabíem tampoc com evolucionaria el mercat, i l'estratègia que seguíem, i el nostre principal objectiu, era assentar-nos als Estats Units, de manera que se'n van vendre els drets internacionals, i ara ens trobem amb aquesta paradoxa», reconeix Stuart Gurr, responsable de programació de la plataforma.

Malgrat aquesta pèrdua, Gurr assegura que tampoc aquest fet els preocupa gaire, ja que tenen molta producció pròpia nova que és exclusiva de la plataforma, i molta més que s'està preparant. Sense8 (en què intervé Miguel Ángel Silvestre), Daredevil, Bloodline, Marco Polo, Unbreakable, Kimmy Schmidt, Grace and Frankie (protagonitzada per Jane Fonda), Chef's table… són alguns dels títols que ja podrien figurar a l'octubre en l'oferta espanyola de Netflix.

El paradís del pirateig

Notícies relacionades

El principi de realitat i la realitat falsa

Eurovisió és un vidre trencat i Espanya vota Israel

Però Espanya no és precisament xauxa, i a Netflix són conscients dels problemes que planteja un país que s'ha convertit en un paradís dels pirates d'internet, on ja hi ha una competència important (Movistar TV, Wuaki, Filmin…) i on la xarxa no sempre és una autopista, sinó que de vegades és més aviat una carretera secundària.

«Hi ha pirateig, sí, però una gran part és perquè no hi ha un accés fàcil al contingut -considera un positiu Evers-. Si n'ofereixes un de ràpid, de qualitat, i sobretot a un preu accessible, segur que començarà a primar la comoditat, i canviarà la mentalitat del consumidor, que no haurà de patir productes de baixa qualitat, o falsos, i amb un alt risc de virus».Sobre la competència consolidada que hi ha a Espanya, Evers també la considera bona, ja que incentiva la competitivitat: «La televisió per internet seguirà creixent i hi ha mercat per a tots. A més a més, nosaltres basem el 80% de la nostra oferta en producció internacional i, segurament, la producció local serà la força de les empreses d'aquí».I pel que fa a les deficiències de la xarxa, i amb una visió de futur, Evers tampoc hi dóna més importància: «L'ample de banda és important per rebre producte de qualitat, és clar, però això és una cosa que segur que anirà a més i millor. A Espanya ja hi ha ofertes de 100 megues, una cosa que encara no es dóna gaire als Estats Units, i no es reduirà. Pensi que ara estem oferint produccions en ultra alta definició (4K), que necessita velocitats de baixada de 25 megues…». Això sí que és veure venir el futur.