Els vuit canals de TDT en perill se salven

Dimarts que ve, 23 de juny, el Tribunal Suprem havia de fer pública la sentència sobre la demanda contra la concessió irregular de vuit canals de televisió digital terrestre (TDT). Així, aquests podien desaparèixer, com va passar fa un any, en un cas similar, amb nou freqüències de TDT. Però tot just una setmana abans de la sentència, aquests vuit canals ja estan salvats. Segons han confirmat fonts del sector audiovisual a EL PERIÓDICO, les empreses de tele que podrien perdre aquestes freqüències -Mediaset, Atresmedia, Net TV i Veo- han arribat a un acord econòmic amb l'empresa demandant, Infraestructuras y Gestión 2002 SL, perquè retiri la seva demanda davant el Suprem.

Encara que no s'ha filtrat la quantitat que han pagat les televisions, les mateixes fonts assenyalen que aquesta xifra podria rondar els 10 milions d'euros, una quantitat considerable per a la firma demandant, però molt assequible per a les cadenes, no només pel seu actual volum de negoci, sinó també per l'important daltabaix que els suposaria perdre vuit canals més, després dels nou de fa just un any.

Aquest acord al qual s'ha arribat in extremis -es va tancar la setmana passada- clarifica una mica l'actual incertesa que viu l'audiovisual, un sector que engloba interessos que van més enllà de les televisions implicades en conflicte judicial. D'aquesta manera, tots en surten beneficiats: teleespectadors, teixit industrial, treballadors... I, a més, les tele mantenen els seus canals i les seves inversions, el demandant s'emporta un important pessic i el Govern es treu de sobre un problema (ordenar un altre tancament dels canals, després de la previsible decisió del Suprem), que afectaria una mica més la seva ja tocada imatge, sense fer res.

De fet, la sorprenent i inesperada posició de l'Executiu en la primera sentència del Suprem (es va negar a solucionar la decisió formal en les concessions dels nou canals, que al final es van tancar) és el que ha portat ara les televisions privades a posar-se les piles i buscar una solució d'urgència per a aquesta segona sentència, que ja preveien negativa per als seus interessos.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

La solució pot sorprendre, però és bastant habitual en el món judicial: les parts arriben a un acord previ -generalment econòmic-, pel qual es retira la denúncia davant els jutjats i, per tant, s'evita el judici i les seves conseqüències.

INGEST / La demanda davant el Suprem que ha provocat aquest terratrèmol en el sector la va posar Infraestructuras y Gestión 2002 SL (Ingest), empresa basca dedicada a prestar serveis de telecomunicacions (transport del senyal televisiu). Ingest va descobrir que les concessions de diversos canals de TDT durant el Govern de Rodríguez Zapatero s'havien fet sense un concurs previ, com especificava la llei de l'audiovisual que s'acabava d'aprovar. Era un error estrictament formal, però que va portar a tancar nou canals fa un any. Segons va explicar llavors a aquest diari Ignacio Sánchez, apoderat d'Ingest, «va ser una concessió injusta i se'ns ha donat la raó. Hi ha d'haver un concurs obert, en què nosaltres també puguem entrar amb la nostra oferta com Telefónica o Abertis». De fet, aquestes són les empreses amb què rivalitza Ingest, i no les televisions, que són simples víctimes de la guerra de les telecos.