Lorca, Dalí i Buñuel tanquen 'El Ministerio del Tiempo'

Hi ha pocs dubtes que El Ministerio del Tiempo és la sèrie sorpresa des que va començar l'any. La seva recepció ha sigut més que correcta, segons els audímetres (2.581.000 espectadors de mitjana i el 12,5% de quota de pantalla), però també ha triomfat en les xarxes socials, que l'han elogiat i elevat per sobre d'altres produccions. TVE-1 emet aquest dilluns (22.00) el vuitè i últim episodi... de la primera temporada, perquè la cadena pública estatal ja ha aprovat la segona entrega.

El seu creador és Javier Olivares, que té en el seu currículum les populars sèries catalanes Ventdelplà, Infidels i Kubala, Moreno i Manchón, a TV-3, i Isabel i Víctor Ros, a TVE-1. Ara està content, malgrat que «alguns diran que ens guanyen gairebé tots» en les audiències. Però que s'hagi vist 250.000 vegades a través d'internet és bestial, com el ressò al carrer: «No m'havia passat mai que una sèrie meva fos tan popular. Tenim la mateixa audiència que Víctor Ros [2.345.000 seguidors i un 11,7% de quota] i no té el mateix ressò ni de lluny», diu.

Les dues sèries tenen un públic molt fidel, «però El Ministerio... planteja coses més originals i trencadores, que a un determinat públic li crida més l'atenció que Víctor Ros, que és més clàssic», reflexiona.

La ficció es remunta a fa 13 o 14 anys, quan Javier i el seu germà Pablo Olivares (mort al novembre d'esclerosi lateral amiotròfica) van pensar en una sèrie que uniria «fantasia i elements quotidians», que ha catalitzat ara en uns traçats bàsics: «És gènere fantàstic; té un concepte diferent de la història d'Espanya, que enganxa bastant la gent; un humor molt berlanguià i una ironia una mica amarga. I després l'emotivitat i emocionalitat de tots els personatges. Cada un té un alguna cosa molt personal que li dóna el toc a tota la sèrie: aquell 'he de salvar la vida a gent il·lustre, però què passa amb la meva pròpia vida, la meva família'». I també en uns retrats de «dones fortes que, juntes o per separat, no depenen de cap home, no parlen d'ells entre si, ni d'amors».

Notícies relacionades

Sang

L’elegant comiat de Marta Carazo

¿I el capítol d'aquest dilluns?: «Hi ha un augment del costat fosc del Ministerio, de les contradiccions que té com a institució. I això, emmarcat a la Residencia de Estudiantes, el 1924, amb els joves Lorca, Buñuel i Dalí. I un element essencial: els moments premonitoris dels textos de Lorca», explica.

Olivares ja ha començat a treballar amb Anaïs i Abigail Schaaff en els guions de la segona entrega. La seva amistat amb la família del veterà realitzador catalitza avui en Jordi Hurtado: «Fa anys que està a Saber y ganar, que és de Sergi Schaaff. Basant-nos en la rumorologia sobre ell, vam decidir que hi havia de ser. I ell n'està encantat. Va estar molt content, disposat i feliç. I no descarto que hi surti en la segona temporada».