La història d'un esportista d'un metre

El 17 de març del 2013, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va publicar un reportatge sobre Joan Pahisa, enginyer informàtic de 27 anys que, tot i no fer més d'un metre d'altura, és un gran esportista i l'únic espanyol que va participar en els World Dwarf Games, Mundials per a persones de talla baixa que es van celebrar aquell mateix any a Michigan (EUA). Arran de la publicació de la informació de Mauricio Bernal en aquest diari, va néixer Glance Up (Mirant amunt), premiat documental sobre aquest jove de Sant Cugat del Vallès, que aquesta nit estrena el programa de TV-3 Sense ficció (21.55 hores).

Realitzat per La Lupa Produccions (Un món petit, Climas extremos, amb Mario Picazo), Glance up se centra en el viatge de més de 7.000 quilòmetres que va realitzar Joan per poder participar en aquests Jocs Olímpics paral·lels de Michigan. Tota una aventura per a un home de les seves característiques, però amb un final de pel·lícula: va guanyar tres medalles d'or en natació, una de plata en bàdminton i el campionat del món en tennis de taula. I encara que la seva gran especialitat és precisament el ping-pong, el que de veritat apassiona Joan Pahisa és el bàsquet, disciplina esportiva que va poder practicar als Estats Units.

Notícies relacionades

Un colós amb una raqueta de ping-pong

Joan Pahisa: «Parlar a la mateixa altura crea una empatia especial»

MICROMECENATGE / «Quan vam contactar amb el Joan, estava ultimant el seu viatge a Michigan, que es costejava a través de micromecenatge -explica Oriol Gispert, productor executiu del documental-. Per això, vam decidir seguir-lo en la seva aventura als EUA, i, com que tampoc teníem gaire pressupost, doncs també ens el vam costejar a través de micromecenatge».

Gispert reconeix que hi havia el perill que fos un treball lacrimogen, però així que van conèixer el Joan ja no va tenir dubtes. «És molt optimista i ho planteja tot en positiu, i amb un punt d'humor molt fi», assegura el responsable del treball, que considera que és un personatge que dóna una «autèntiques lliçó de vida». I recomana que Glance up es vegi en família. «La seva història i les seves reflexions per enfrontar-se a un món des d'allà baix impacten molt joves de 10 a 16 anys», assegura Gispert, que ho sap de primera mà: ha fet diverses projeccions del treball en col·legis. «Quan el veuen i després els parla el Joan en persona, que és un crac, es nota que els interessa molt saber com s'ho fa en aquest món algú que és diferent, un tema que és vital per als adolescents».