«No torna 'Quién sabe dónde', sinó jo»

Des d'aquesta setmana, Paco Lobatón apareix en una tele de pagament (CI) i a la tele estatal (TVE-1) amb un mateix objectiu: trobar persones desaparegudes, una tasca a la qual s'ha entregat en cos i ànima des que dirigia i presentava l'històric espai Quién sabe dónde (1992-98).

Actúa con CI?

-¿Quin objectiu té

-Són peces que el que fan és divulgar les diferents situacions associades a una desaparició. El primer moment en què es pren consciència d'una desaparició, el moment en què es recorre a la recerca, normalment a través de la Policia o la Guàrdia Civil, i el moment en què es recorre als mitjans de comunicació per difondre la imatge, encara que ara s'ha de dir també les xarxes socials. Després arriba el moment en què es demana ajuda psicològica. A Catalunya, per cert, l'associació Inter-SOS amb la seva tenacitat i esforç va aconseguir fa uns mesos que es creés la primera oficina d'atenció a familiars de desapareguts, dins dels Mossos d'Esquadra. El moment final és el de fer la reflexió de si és possible prevenir. I sí que ho és. No tenim la garantia absoluta que a través d'aquesta prevenció absoluta es pugui reduir el risc a zero, però sí que se'n poden evitar moltes.

-¿Quin serà el paper de la seva fundació QSDGlobal en aquest programa?

-La vaig promoure per la convicció que havia arribat el moment de posar en marxa una iniciativa social i crear un espai de trobada de tots els que estan intentant fer alguna cosa pels desapareguts. És a dir, les mateixes associacions de desapareguts, els cossos de seguretat, que han progressat però que entenc que falta coordinació, i els mitjans de comunicació, que es comporten de forma espasmòdica donant molt d'espai a molts casos però ignorant el dia a dia d'aquestes 14.000 denúncies anuals. La principal carència que constato és la continuïtat. Els resultats depenen moltíssim d'aquesta tenacitat i perseverança.

- I compagina CI amb La mañana de La 1, de Mariló Montero?

-Sí, amb Ventana QSD, per les sigles de Quién sabe dónde. No és que torni aquell programa, sinó que el que torna sóc jo. He tornat amb una finestra, i no amb una casa sencera. El nostre objectiu és donar a la família, en casos de desaparicions i bebès robats, la possibilitat que tinguin una tribuna per poder apel·lar a la col·laboració dels ciutadans. Connectarem aquest exercici amb el treball de la fundació i les associacions per intentar obtenir resultats concrets. Tot això dit amb tota la prudència del món. Anirem passet a passet. Tant de bo ens acostem, encara que sigui de lluny, als èxits de QSD en el seu temps.

¿Tenia ganes de tornar a TVE?

-En aquestes històries et retiren més que retirar-te tu. Jo mai m'he retirat perquè sempre he estat en actiu; de fet, no he parat de treballar amb CI i amb Canal Sur. Tornar a TVE ho visc com un fet natural. Tinc la sensació de seguir estant a casa malgrat haver-me'n absentat uns anys.

Notícies relacionades

Primer de Maig

Reflexions a les fosques

-¿Però 16 anys no són massa temps apartat de TVE?

-Si ho digués així seria petulant per part meva. Jo m'he fet gran i, malgrat tot, no he perdut les ganes de continuar treballant en aquest tema i servint d'ajuda a les famílies. Objectivament és molt de temps, sí, i les raons són diverses... La gent es preguntava «quién sabe dónde está Paco Lobatón». No hi ha una causa evident, però en fi. Crec que el temps que ha passat ja ha passat, ara som al 2015 i començarem aquesta nova etapa en aquella mesura discreta, però prou valuosa, per intentar aprofitar-la al màxim.