'El foraster', per dins

El suplement 'Teletodo' d'EL PERIÓDICO va assistir el 27 de gener a la gravació del monòleg de Quim Masferrer per a 'El foraster' en el programa dedicat a Portbou, que avui emet TV-3. El rodatge va ser com una festa major per a la localitat empordanesa. És un programa amb un format que sembla senzill, però que amaga un gran esforç. El guió no està escrit i a cada localitat es comença de zero per trobar històries i personatges.

Ni Adrià Puntí, cap de producció, ni un dels seus ajudants, Sandro, van poder fer res per impedir-ho. Una allau humana va entrar a la sala La Congesta de Portbou i va fer fracassar tots els seus esforços per col·locar estratègicament els principals convidats: els protagonistes del programa i del monòleg d’'El foraster', dels quals la càmera ha de recollir les reaccions quan Quim Masferrer es refereix a ells durant els seus comentaris.

El dimarts 27 de gener va ser una mena de festa major a la petita població de l’Alt Empordà. Una setmana abans, l’equip d’'El foraster' hi havia estat rodant durant tres dies en què va caçar els personatges que apareixen al programa que s’emetrà a finals d’aquest mes. Ara toca veure el vídeo amb algunes de les seqüències gravades i, sobretot, veure en escena Masferrer. Tot un esdeveniment per a aquesta petita localitat de tot just 1.200 habitants.

Uns minuts abans de l’allau humana, el foraster Masferrer és al mig de l’escenari mirant una sala plena de cadires buides. No fa bromes ni té la seva habitual cara de trapella. Està seriós, concentrat, repassant mentalment el monòleg de gairebé 40 minuts que protagonitzarà molt aviat. No és només un exercici de memorització, sinó que ha d’interioritzar el to adequat per a cada una de les històries que abordarà durant la seva actuació. Algunes són còmiques, altres ajuden a descriure el passat i el present de Portbou, amb la decadència del seu centre ferroviari i la influència de ser el primer poble que troben els turistes quan travessen la frontera. Però també hi ha episodis dramàtics, a vegades terribles, que donen el contrapunt al to desenfadat del programa.

«L’espectador vol sentir coses, i hem vist que funciona molt bé combinar personatges divertits, que donen una part de comèdia, amb una història d’empatia amb una persona que hagi tingut una vivència dura. No tot és de color de rosa a la vida», comenta Raimon Masllorens, director de la productora del programa, Brutal Media, i productor executiu d’'El foraster'.

UN RELAT DRAMÀTIC

En aquesta ocasió, el relat més dramàtic el protagonitza Maria Iglesias, una dona gran que als 13 anys va haver de travessar a peu els túnels de l’estació en direcció a França, fugint amb la seva família de la guerra civil. «Pròxima estació, fer-se gran de cop», sentenciarà després Masferrer en el monòleg, en un emocionat homenatge que arrencarà tant els aplaudiments com les llàgrimes de l’auditori.

A més del desordre a l’entrada a la sala, l’equip de producció ha de lluitar contra altres contingències. Una de les protagonistes, l’Anna, no vol seure a la cadira assignada i prefereix estar amagada en un racó. L’Antoni, el seu marit, exboxejador i propietari d’un xiringuito al passeig marítim, no apareix. És un problema greu, perquè el púgil, conegut en els seus temps com a Campanero, és una peça clau en el programa. Per si això fos poc, i per donar més emoció a la cosa, el Pedro, un dels friquis del poble, no para de cridar i de donar la nota durant la gravació.

No obstant, l’equip d’'El foraster' viu així. Són els rodapobles de la tele. Uns professionals que comencen de zero en cada rodatge. Tenen una localitzadora, Lali Colomé, que busca personatges i històries, però, quan hi arriben amb la càmera i el micro, no tots donen el joc desitjat. «Hi ha programes en què tens una certa dinàmica de treball, però aquí el guió no està escrit. Alguns dels personatges seleccionats funcionen, però en general és una aventura», explica Masllorens.

Després de més de 30 pobles i milers de quilòmetres recorreguts, Masferrer i la resta de l’equip s’han convertit en experts caçadors. Saben guanyar-se la complicitat dels veïns, que els ajuden en la recerca de personatges amb gràcia, i han desenvolupat un olfacte de gos perdiguer que els permet captar i enllaçar històries que a altres els passarien desapercebudes. Com la del Quim, un cinèfil que té a casa seva més de 4.000 pel·lícules i que van conèixer quan passejava el gos per Portbou. O els impagables Dani i Gael, dos nens que han rodat quatre entregues d’una pel·lícula titulada 'Peluches contra alienitas'.

«Als nens i les persones grans els impacta menys que hi hagi una càmera gravant. No se senten intimidats i et parlen a tu. No sé si és perquè el programa és més conegut, però a vegades m’adono que hi ha gent que aprofita l’oportunitat que els donem per explicar la seva història i tenir el seu petit moment de glòria a la tele», comenta Masferrer. La Teresa, responsable de l’oficina de turisme de Portbou i un dels personatges que apareixerà en el programa, atribueix gran part de l’èxit d’'El foraster' als mèrits de l’actor i a la professionalitat del seu equip. «El Quim sap fer parlar la gent, és molt agradable i en sap molt. Ve de la faràndula i és molt pallasso. Aquí la gent s’oferia a participar i hi havia molta complicitat, encara que alguns tenien una mica de por de les bromes que podien fer els de Can Fanga (Barcelona)», comenta.

MÈRITS DE L'ACTOR

El paper fonamental de Masferrer també és exalçat pel responsable de Brutal Media. «El presentador és molt important. Sempre està en pantalla i té dos papers: el de curiós que pregunta però no jutja, encara que quan sent alguna cosa curiosa mira cap a la càmera buscant la complicitat de l’espectador, i el del monòleg, que és quan dóna la seva opinió i es mulla», destaca Masllorens.

L’equip del programa té clar que el presentador marca el to. I ells volen que sigui un to amable, d’humor blanc, perquè en cas contrari pot fer la sensació que s’estan burlant dels entrevistats. «Una de les grans virtuts d’'El foraster' és que la gent de seguida entén que no ens en riem d’ells, sinó que riem amb ells, i això és vital», afegeix el responsable de la productora.

Una complicitat que no respon al format original del programa, emès a la televisió pública danesa. Els seus drets van ser adquirits per Brutal Media el 2012. La fórmula escandinava és més àcida, amb un 'look' molt diferent i amb menys miraments amb els personatges entrevistats, comenta Masllorens. «Una de les coses que sabíem, i amb la qual hem jugat molt, és la necessitat d’introduir plans amb la reacció de les persones a les quals es refereix el Quim al monòleg. Acostumen a aparèixer petant-se de riure amb els seus comentaris. Si es parla d’algú i no el veus, no saps què li poden semblar aquells comentaris, però si és allà, rient i interactuant amb el Quim, l’espectador veu la connexió humana entre tots dos i també riu», destaca el responsable de Brutal Media.

MOLTA FEINA

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Darrere d’aquest bon rotllo s’hi amaguen, no obstant, moltes hores de feina. Els dos equips de gravació d’'El foraster' passen entre dos o tres dies rodant entrevistes i localitzacions en jornades que a vegades duren 14 hores. Amb aquest material (que pot incloure fins a 26 hores de gravació) es munta un vídeo que es passa abans del monòleg. Després, Masferrer interpreta el seu paper de 40 minuts (escrit amb la col·laboració de quatre guionistes), i el text se l’ha d’aprendre en a penes dos dies. Després de la representació, el meticulós director del programa, Xavi Morral, li fa repetir algunes entrades i comentaris amb alguna variant per facilitar el muntatge del vídeo final, en què es fondran el monòleg i les entrevistes.

El rodatge del monòleg pot durar més de quatre hores i hi ha vegades que, quan s’acaba, ja de matinada, l’equip ha d’estar a punt per anar a rodar a un altre poble l’endemà. «Hi ha molta feina darrere del programa. Sembla senzill, però no ho és, encara que tot el que sembla senzill funciona. La gent vol conèixer el format, vol que la sorprenguis relativament, però coneixent sempre les regles del joc», diu Masllorens.