«L'audiència de 'Velvet' em va posar nerviosa»

Velvet tanca avui la seva segona temporada com un dels èxits d'A-3 i, de passada, reafirmant la popularitat dels protagonistes. Com Paula Echevarría, que reconeix que el seu personatge, Ana Rivera, li agrada més en aquesta segona part: «He sigut més canyera, perquè ja no sóc la modista del principi, sinó una dissenyadora amb veu, vot i opinió... Això ha generat discussions -diu-, però de l'estil Luz de lluna o Atracción fatal...».

-¿Es va posar nerviosa quan a l'octubre es va estrenar aquesta temporada, per les xifres d'audiència?-El primer any tens molts nervis, però crec que en aquesta segona em vaig posar encara més nerviosa, perquè havíem creat un precedent. En la primera, si fas tres milions d'espectadors, és una bona dada. Però fer això mateix en aquesta segona temporada no sabia si era tan bo, perquè vam acabar amb la primera entrega amb 4,6 milions. Et crea una mica de desassossec per dins. He de reconèixer que em vaig passar tot l'estiu passat sentint a parlar de Velvet. A les xarxes socials i pel carrer no feien res més que preguntar-me quan tornàvem. La gent estava súper revolucionada esperant l'estrena d'aquesta segona temporada..., però això no et dóna la seguretat que hagi d'anar bé.

-¿Li ha agradat com s'ha vist en pantalla o és autocrítica?-M'agrada veure'm i sóc autocrítica, però és veritat que amb Velvet he aconseguit una cosa que no aconseguia abans: veure la sèrie com a espectadora i no criticar-me. No obsessionar-me amb els meus possibles errors o defectes, com en la primera. En el moment que, veient plorar Ana Rivera, ploro, és que he sortit de la bombolla en què estava l'anterior temporada. He arribat a patir amb aquesta història. Intento veure-la sempre així, perquè per criticar-me ja estic al plató veient l'escena acabada de gravar i traient-me defectes. De totes maneres, no sóc una actriu metòdica en aquest sentit. No demano veure'm després d'una seqüència... Dec ser de les poques que no ho fan. És més, hi ha vegades que Carlos Sedes, el director, ha de dir-me que em vagi a veure. Em faig la ronsa.

-¿I ha vist la sèrie amb la seva filla?-No, perquè és molt petita. Encara no l'entén. La meva filla pateix si em veu plorar, perquè no sap per què ploro. Que em vegi fent-me un petó amb un altre home ho pot entendre millor, però veure'm patir li crea un malestar.

-¿Creu que segueix els seus passos, o els del pare, David Bustamante?-Va a classes de guitarra. L'any passat veia el seu pare tocar-la i s'hi va apuntar. A les tres classes veia que no se li donava del tot bé i ja volia desconnectar. Li vaig dir que havia d'acabar el curs, perquè s'ha de ser constant. El va acabar i s'hi va tornar a apuntar.

-¿No sent la pressió de ser una guru de la moda per internet?-Mai l'he sentit. Jo em vesteixo per a mi. Si agrada bé i si no, ho sento. Al final, amb qui has d'estar bé és amb tu mateixa. Sempre he dit que per anar a l'institut trigava una hora a arreglar-me. M'agradava anar impecable. Elegia la meva roba i mai feia allò d'agafar el primer que trobava. No m'he sentit pressionada per això mai, perquè no és una cosa que hagi fomentat o buscat. I se'm dirà que si tinc un blog de moda alguna cosa dec haver fomentat. És clar que sí. Però he fet un blog, perquè molta gent escrivia a les redaccions de les revistes preguntant què porta Paula, d'on és… I la meva amiga Cristina Mitre, que treballava a Elle, em va dir: «Tia, explica-ho tu, perquè ens tenen aquí martiritzades a la redacció tota l'estona preguntant». I això és el que estic fent: dir el que porto.

Notícies relacionades

3Cat es converteix en la tercera plataforma més vista en‘streaming’ a Catalunya

El ‘share’ són els pares

-¿I segueix trigant una hora a arreglar-se abans de sortir de casa?

-Doncs sí, i crec que seré així fins que em mori.