Bachs tanca la paradeta

Devia tenir uns 13 anys quan va veure clar que el seu futur no era heretar la botiga de comestibles del seu pare, sinó la comunicació. Així que es va matricular en una acadèmia de ràdio. Això li va permetre, dos anys després, ser becari/oient en una emissora de la Via Agusta de Barce-lona que va ser bressol de mestres del mitjà: Ràdio Joventut. Així va començar fa més de mig segle la carrera de Josep Maria Bachs, un dels grans professionals de la ràdio i la tele de Catalunya, que diumenge va morir a Barcelona, als 70 anys, víctima d'un càncer. Avui, a les 11.30, se celebra el seu funeral al Tanatori de les Corts.

«Mestre de ràdio i televisió», segons Àngel Casas; «un gentleman», per Mari Pau Huguet; «un professional molt sòlid i culte», va apuntar Salvador Alsius... Aquestes van ser algunes de les primeres declaracions que ahir va oferir TV-3 d'excompanys i amics de professió de Bachs, a les quals se'n va unir una altra del món de la política: Ferran Mascarell. El conseller

Bachs és part de la tele del país, però on realment es va formar i primer va demostrar la seva categoria va ser a la ràdio. I el seu primer granet d'història el va posar a Ràdio Joventut: en aquesta emissora, que va revolucionar el mitjà a Catalunya, va posar en marxa el 1968, amb Joan Comellas i Àngel Casas, Barcelona internacional, el primer espai íntegrament en català després de la guerra civil (Salvador Escamilla ja parlava català a Ràdio Barcelona, amb Radioscope, però era un espai bilingüe).

'QUISICOSAS' // El seu primer gran èxit va arribar amb Barcelona palmo a palmo, amb Pedro Ruiz. Quan aquest se'n va anar a Ràdio Barcelona (de reporter esportiu), Bachs va agafar les regnes del programa i el va rebatejar com a Quisicosas (1967-82), esbojarrat magazín de notícies absurdes que, amb el personatge de Rodolfo, va fer les delícies de tota una generació de joves (ara ja grandets) oients.

Un altre dels espais mítics d'aquella època va ser El sacapuntas («¡¡¡Misora, me siente!!!!!»), vitriòlic xou de cap de setmana, amb figures com Miquel Argimbau, José María Pallardó, Jordi Estadella..., que es considera el precursor de Polònia.

Notícies relacionades

No faré crítica sobre els Sanfermines

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El seu salt a la tele era inevitable i va arribar amb el seu pas als serveis informatius de TVE, als ja desapareguts estudis de Miramar. Allà va començar a col·laborar en el programa informatiu Giravolt, i també a aparèixer a la pantalla, apadrinat per un llavors molt famós periodista, Ricard Fernández Deu.

I aquí va començar a crear-se la imatge més coneguda de Bachs, que va demostrar la seva categoria i fi sentit de l'humor quan, el 1984, la incipient TV-3 el va fitxar per presentar el concurs Tres i l'astròleg. L'èxit d'aquest espai li va permetre encadenar una sèrie de programes que han fet història: Filiprim, La parada, Dicciopinta, Dos quarts de Bachs, 10 de 3, Ara va de riure... El 1995 va tenir la seva gran oportunitat quan Ibáñez Serrador el va fitxar per al mític Un, dos tres... Un gran repte que es va convertir en un gran suplici per la seva poca sintonia amb Chicho, un obsés de la perfecció. Després d'aquesta etapa estatal, va tornar a TV-3 (Si l'encerto, l'endevino, Passi-ho bé!, A+a+...). El 2009 va debutar a BTV amb el seu últim treball televisiu, Connexió Barcelona, oferta que li va fer el director del canal: Àngel Casas. Així es va tancar el cercle perfecte d'una carrera única.