"A 'Chester' penso opinar, mullar-me i contradir-me"

Risto Mejide fa seure aquest diumenge Pablo Iglesias al sofà de ’Viajando con Chester’.

Risto Mejide fa seure aquest diumenge Pablo Iglesias al sofà de ’Viajando con Chester’. / MEDIASET

3
Es llegeix en minuts
TXERRA CIRBIÁN
BARCELONA

Diumenge passat, Risto Mejide, a l'inici de la tercera temporada de Viajando con Chester (Cuatro. 21.30) va fer seure al sofà Pedro Sánchez i Joaquín Sabina, amb notable èxit d'audiència i a les xarxes socials. Avui diumenge ho fa amb un altre nou i jove animal polític, Pablo Iglesias, la cara més coneguda de Podem, i amb Pedro García Aguado, el presentador d'Hermano mayor.

-¿S'esperava una resposta així de l'audiència?

-Mai espero una audiència determinada. Em limito a treballar molt amb l'equip del programa per fer el millor contingut possible i després deixar que la dada ens sorprengui.

-A les xarxes socials també va ser molt mogut…

-Sí, ja em vaig encarregar de contribuir-hi. Encara que hi ha coses que cauen pel seu propi pes.

-¿Hi va ajudar el seu pas per Sálvame?

-Va ajudar que fos un dels millors Chester que hem emès fins ara. La promo només va acabar multiplicant el que hi ha.

-¿Satisfet de les respostes de Pedro Sánchez sobre el 9-N?

-Satisfet d'haver parlat sobre la consulta davant de gairebé dos milions d'espanyols i en hora de màxima audiència.

-¿Creu que la seva entrevista l'afavorirà a ell políticament?

-Crec que tal com estan les coses, i en el món on vivim, els únics perjudicats són els que no s'exposen. Un ja no és amo ni dels seus silencis.

-¿Està satisfet dels seus personatges, en general?-A mi, qualsevol persona que tingui la valentia de venir a una entrevista sense pactar les preguntes, sense cobrar ni un duro i sense poder decidir què s'acabarà emetent, només per aquestes tres coses, ja em mereix tots els meus respectes.

-Però ¿per què ha convidat tants polítics aquesta temporada?

-En aquesta tardor calenta que tenim entre mans, parlar amb els nous polítics, amb la gent que liderarà durant els mesos vinents moltes de les coses que ens toca ara mateix patir o viure, doncs és interessant. I també ho és per a un programa com aquest, que no pretén ser d'entrevistes clàssiques, perquè penso donar la meva opinió i l'expressaré a qui tingui al davant. Penso opinar i mullar-me i contradir-me i deixar-me coses dins i fora del tinter.

-¿Potser ho ha fet pels resultats de les eleccions europees?

-Són moltes coses, no només les europees. És Podem, l'abdicació del Rei, el procés catalanista, la crisi, és l'atur que vivim, les eleccions de l'any que ve, els casos de corrupció… Són moltíssimes coses i no acabaria. Hi ha molta tela per tallar. Tot això fa que l'espectador estigui interessat a saber què passa i per què passa. I veure't ara amb un polític, cara a cara, no és el mateix que abans. Fa 10 anys pràcticament era per escoltar el seu míting i avui és per demanar explicacions de moltes coses. Qui s'assegui al Chester sap que no en sortirà airós, passi el que passi.

-Avui diumenge té Pablo Iglesias i Pedro García Aguado. I en la seva llista hi apareixen Arancha Quiroga, Martin Berasategui, Albert Rivera, Bertín Osborne i Rosa Díez. ¿Per què ha triat aquestes persones?-Entre altres coses, perquè aquests ens han dit que sí. Pensa que hi ha una llista molt llarga de gent que ens ha dit que no [riu].

-¿En pot citar algun?

Notícies relacionades

-No tinc cap problema. M'encantaria que hagués vingut Alberto Ruiz-Gallardón; ara ja no. Penso que és un individu que es defensa molt bé en un cos a cos, però ens va dir que no i, a més a més, molt ofès que l'haguéssim invitat. Doncs res, senyor, bon vent.

-Ara coincideix amb Ana Pastor i ben aviat amb el líder de la seva franja, Jordi Évole. ¿Com ho porta?-Estic encantat de coincidir amb Jordi Évole. En continguts no tenim res a veure: són formats molt diferents. A més d'amic, sóc fan del Jordi, el segueixo i desitjo que hi sigui per molts anys, perquè realment val la pena tenir programes així i que la gent pugui escollir a aquesta hora. Tant de bo hi hagués no un ni dos, sinó set programes que tractessin l'actualitat de manera diferent.