L'esplendor d'Ani DiFranco

Aquella Ani DiFranco entremaliada, justiciera, que fa prop de dues dècades ens va començar a visitar repetidament, amb actuacions recordades com la del segon Doctor Music Festival, Bikini o Zeleste, en aquells temps que venia a actuar cada any, ha temperat els ànims i, sense deixar de ser ella mateixa, ha adoptat unes formes més serenes. Ja no necessita semblar enfadada amb el món per resultar creïble, ja no cal que les seves cançons siguin llistes de greuges socials o de gènere, perquè el fil conductor és el seu art i la seva sensibilitat per compondre cançons com les que integren el seu nou disc, Allergic to water, que sortirà el 14 d'octubre i que va picotejar al recital que va fer diumenge a l'Apolo.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Feia sis anys que no passava per Barcelona, i vam veure una DiFranco a la quarantena que ha après que els moments de vigor són més colpidors quan contrasten amb expressions de subtilesa, com les que abunden en la seva nova obra. Cançons que, més enllà de les formes pausades, apel·len a la vitalitat, com Harder than it needs to be i See see see see. O aquella crida a la celebració existencial que és Happy all the time, on, a través d'acords diàfans i d'una entonació aviciada, recorre a Buda, Jesucrist i Isis per concloure que, fins i tot valorant el patiment dels que ens han precedit, el martiri no està fet per a ella: «Sento una gran admiració / pels que van aixecar la humanitat / però temo que el seu gran do / no té res a veure amb mi».

PODER DE COMUNICACIÓ / Va ser una DiFranco senzilla, sensual, incisiva, amb els dots comunicatius de sempre, que en va tenir prou amb dos còmplices, baix i bateria, per portar a bon terme un recital que va recórrer estats d'ànim i en què van lluir les seves aptituds amb la guitarra, valent-se del seu repertori de plectres amb els quals punteja les sis cordes amb nitidesa. Hora i mitja que es va fer curta i que al tram final va recórrer clàssics com Untouchable face, Shameless i, en els bisos, un Gravel tan refrescant com en els temps del disc en directe Living in clip. Encara més poderosa que llavors.