Andreu Buenafuente: "Tenia mono de tele"

No ho ha pogut resistir: el popular humorista i presentador torna a la tele aquest dilluns, dia 18, per ocupar l'última hora de la nit de La Sexta, amb ‘En el aire’, un programa que porta la marca d'Andreu Buenafuente, però amb prou novetats per atraure nous públics. Farà 'En el aire' cada nit, de dilluns a dijous, poc després de la mitjanit, a La Sexta, la cadena d'Atresmedia on va triomfar durant anys i en què també hi ha el seu amic Jordi Évole, el seu 'Follonero'. Comença el dia 18.

–No ha pogut resistir l’any sabàtic. ¿Tenia mono?

–Efectivament, no he pogut. Sóc un tonto integral per a aquestes coses. I sí, tinc mono de tele, però és que, a més, el món que m’he creat, empresarialment parlant, per poder fer tota aquesta tele, m’ha tingut ocupat quan no tenia tele. Així que sempre estic atrapat per algun costat. Però bé, finalment estic content perquè faré el que a mi m’agrada.

–Però vostè no ha parat en tot aquest temps: teatre, ràdio...

–Va passar una cosa curiosa. Al no tenir programa diari, pensava atendre tots els projectes que no podia a causa d’aquella disciplina diària.

–¿Com quins?

–Per exemple, un documental molt potent per a l’any que ve, per celebrar els meus 30 anys en la professió, que és una espècie d’autoteràpia i de viatge al cor de la comèdia, i que, evidentment, amb programa diari era impossible... En efecte, estava ocupat, però agradablement ocupat...

–¿Què l’ha impulsat a tornar?

–Una cosa tan senzilla com la necessitat artística personal. A mi encara em segueix agradant molt fer televisió. Així de simple: m’agrada la meva professió. Atenció: que això ja ho sentia quan vam acabar el programa diari ['Buenafuente / BFN'], abans del setmanal. No vam tenir mai la sensació de "bé, ja està; això s’ha acabat i s’han de buscar altres territoris". Era un descans, però no era que n’estiguéssim tips. I el que tinc clar és que això és la meva professió.

–Però, després de la cancel·lació de Buenas noches y Buenafuente, potser s’arriba a la conclusió que li va millor La Sexta que Antena 3...

–Potser perquè traiem conclu­sions, tots, jo el primer, a partir d’un sol programa, i en aquest món tan complicat que és la televisió. Si hi hagués més anys, provant altres formats... El cert és que on estic còmode és a la nit, a la matinada, on es respira més bon rotllo, una comoditat més gran en què fa molts anys que treballo. Encara que també reconec que no hi ha cap camp segur i que ens hem de guanyar el lloc, com en el futbol.

–¿I tornarà a competir amb Gran Wyoming?

–¡Ha!, ¡ha!, ¡ha!... Amb Wyoming em porto molt bé. Les nostres baralles eren una gran farsa, consentida i treballada per tots dos. I si ens serveix per divertir-nos, fantàstic. És un gran company que està per sobre de rivalitats.

–¿Per què el títol d''En el aire'?

–El títol és el nostre homenatge a la ràdio, que és d’on hem sortit i on sempre hem estat. Cada programa té la seva estètica i aquest remet a un gran programa de ràdio televisat. I recuperem aquella nomenclatura tan anglosaxona d’On the air, tot i que encara hi ha algunes emissores on apareix la paraula aire.

–Recorda el programa de ràdio que ha fet per a la SER...

–Sí que va una mica per aquí, en la línia de Nadie sabe nada, que, per cert, seguirem fent, perquè la SER n’ha quedat molt contenta.

–Ja només queda vostè en les matinades de les televisions...

–Pel que veig, i ho tenim a la vista, la nostra franja està molt poc treballada en els nostres termes. Hi ha tertúlies esportives i polítiques, però humor i entreteniment d’aquesta mena, a aquelles hores, no en veig. Jo recordo que quan vaig començar a fer el late a Antena 3, l’any 2004, hi havia una bona activitat, que no va parar: 'Crónicas marcianas', Eva Hache... Hi havia molta gent i confesso que m’agradaria que n’hi hagués molts més.

–¿Quines novetats incorpora 'En el aire' respecte a les etapes anteriors?

–Obre molt més les seves portes d’accés en tots els sentits. Per exemple, en els col·laboradors: n’entren tres de nous, fixos, que són Jorge Ponce, que ve del món de la ràdio; Belén Cuesta, que ve a fer el que sigui, a més de ser actriu, i Bob Pop, un home molt conegut a les xarxes, que ve de la crítica televisiva, de blogs sobre tele, que serà una cosa així com el tuiter al plató, però que serà molt més que això. Tindrà un espai per a ell sol al plató, com una mena de cabina de ràdio equipada tecnològicament. Com veus, tot són canvis formals molt potents. I tot això bascula sobre una enorme taula rodona.

–¿Com diu? ¿Rodona?

–La taula tipus escriptori que teníem ja ha passat i entrem en una altra dimensió. Serà un escenari retratable els 360º, de manera que s’aprofita completament tot, amb aquesta taula com a centre. Però després, per les nostres característiques, que ara em disfresso, que ara hi ha una actuació musical, hi ha diversos espais que en qualsevol moment poden entrar en joc.

–¿Però manté l’estructura?

–No. Tots aquests canvis ja generen una altra estructura. Sí que hi ha un primer moment que pot recordar el monòleg, en què repasso cinc punts més enganxats a l’actualitat, i després vaig a la taula on hi ha moltes seccions però que tot sembli una sola secció. La pilota rodarà molt ràpida i amb un llenguatge televisiu més fluid que en altres èpoques.

–¿Quant temps dura l’espai?

–Uns 80 minuts diaris i, això és important, en directe. Disfrutarem..., i patirem. Però crec que el cos ens demanava això.

–Confessi: ¿quants guionistes té per ajudar-los?

–Uns nou o deu. Aquest és un programa modest. Abans les televisions tenien molts més mitjans.

–¿Segueix amb Berto Romero com la seva mà dreta?

–Sí. És que ja estem més o menys 'adossats'. Crec que he trobat en Berto el meu company ideal, sense desmerèixer tots els que han estat al meu costat al llarg de tots aquests anys. Quan tens una bona comunicació amb algú, no vols que s’acabi mai.

Notícies relacionades

Dissabte nit amb Eurovisió

TV3 renova les cares dels seus 'Telenotícies', amb la baixa de Ramon Pellicer

–¿Manté les entrevistes?

–Sí, però en aquesta etapa no tenen aquell pes monolític que tenien abans. Ara, els convidats (com David Trueba i Javier Cámara, aquest dilluns) s’integren a la nostra taula i els demanarem que opinin sobre els temes del dia. Més que acció hi haurà paraula. També és l’hora de parlar una miqueta més, encara que sigui de broma. És l’estil de programa, de l’esquetx. No crec que puguem fer entrar un elefant al plató, encara que si el tenim a l’abast, potser l’hi fiquem.